Flanagan de luxe

De què va Flanagan de luxe

Flanagan de luxe és, segons la pàgina que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana dedica al llibre, «la cinquena novel·la del cicle del detectiu Flanagan», escrita per Andreu Martín juntament amb Jaume Ribera; la biografia que la mateixa Associació dedica a Martín hi afegeix que va guanyar els premis Columna Jove del 1994. El cas comença lluny del detectiu: l'Erra-à, també anomenat Ricartalfons, s'ha relacionat amb dos camells, l'Eulogio i el Pedernales, i ha acceptat portar un paquet de pastilles a una discoteca per lliurar-lo a algú que no coneix; se'n pren un parell i l'endemà es desperta desconcertat i sense el paquet. Els camells no el creuen i comença la persecució. Qui hi intervé és Flanagan —pseudònim detectivesc del jove Joan Anguera—, i ho fa per un favor a la Nines, un antic amor seu: amaga l'Erra-à a casa de la seva amiga i sòcia Maria Gual i es posa a esbrinar què se n'ha fet, del paquet. Les indagacions el porten al món pijo de la part alta de la ciutat, un grup que li és del tot desconegut i que, vist sota l'òptica de Flanagan, són «uns adolescents malcriats, avorrits i egoistes». La droga, diu la mateixa pàgina, hi és «l'excusa argumental que propicia l'acció de la novel·la».

A qui li agradarà

A partir de 14 anys.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana la recomana per a nois i per a noies a partir de catorze anys. Interessarà a qui ja segueixi Flanagan i vulgui veure'l treballar en un ambient que no és el seu, entre els pijos de la part alta de la ciutat, i a qui li agradi que un cas arrenqui d'un embolic petit —un paquet perdut— i s'ampliï des d'allà. Hi ha també, com a rerefons, el cor del detectiu dividit entre dues noies ben diferents, la Maria Gual i la Nines.