Actualitzat el
Els poemes que Josep Vallverdú va escriure al seu gos desaparegut, un bestiari de rimes per a lectors primerencs, un poemari on els animals deixen de fer de mirall de les persones, un gos rodamón que no es deixa domesticar, una colla que busca un gos perdut, un gos que explica els crims del seu amo, un recull de narracions sobre animals de casa, una gosseta que potser s'ha tornat salvatge, la vida sencera d'un gat i quatre animals de mala fama defensats a dues veus: deu llibres en català on els animals són el centre. Hi ha poesia, teatre i narrativa, per a lectors de totes les edats.
En el centenari de Josep Vallverdú, Pagès va recuperar en facsímil aquest llibre, que Guillem Viladot havia editat el 1977 amb il·lustracions de Lluís Trepat. Són poemes per a un gos de l'autor que se li va perdre, i en un text que l'editorial reprodueix Vallverdú explica que primer en va escriure un i que la resta van venir després.
Miquel Desclot, que pensa que els poemes llegits de petit fan lectors de poesia, el 1992 va obtenir amb aquest bestiari el premi de poesia infantil de la Crítica Serra d'Or. Moltes bèsties hi arriben de contes i cançons populars, com una rateta que deixa bruta l'escala, i l'AELC en remarca el joc de llengua: rimes que surten del nom de l'animal, endevinalles i fins i tot un cal·ligrama.
Anna Gual, premi Miquel de Palol del 2022, parteix de la tradició dels bestiaris, però aquí, segons Proa, les bèsties ja no fan de figura de les persones: es converteixen en «consciència, veu i profecia». Els quatre elements donen l'estructura al llibre, que l'editorial va publicar el setembre del 2026 i que presenta com «una gran faula poètica contemporània».
Al Lluc Recatan els gossos sempre acaben deixant-lo, i ara li cau a casa el Rosegó, un gos negre fugit de la gossera que no vol saber res d'obeir a cops d'autoritat. La peça de Manuel Molins gira sobre una reciprocitat que no arriba, i Francesc Foguet, en una crítica a l'Avui que recull l'AELC, hi va veure «un símil de les relacions humanes i de l'amistat entre iguals».
Enric Larreula, autor de la sèrie de la Bruixa Avorrida, posa al centre d'aquesta novel·la la desaparició del Brillant, un gos negre de potes blanques que l'Eloi i la colla havien trobat abandonat. Però l'AELC, en una guia per llegir-la, hi descobreix molt més: pares separats, germans, la vida nòmada dels gitanos i els canvis urbanístics que van patir els pobles en temps de Franco.
La veu d'aquesta novel·la breu és la d'un gos, testimoni de com el seu amo va matant dones. Antònia Vicens, de Santanyí, que el 2022 va rebre el Premi d'Honor, hi planteja, segons l'AELC, una qüestió de dignitat que toca tant les víctimes com l'animal, en el que l'associació anomena un «relat moral».
Maria Barbal, guardonada el 2021 amb el Premi d'Honor i coneguda per una prosa de frases curtes, aplega en aquest recull narracions sobre el que uneix persones i animals. Columna hi destaca els de casa, que «esdevenen personatges importants en les nostres històries», i adverteix que el vincle no sempre és de companyia: també hi entra la por.
Andreu Martín, que ve de la novel·la negra i que amb Jaume Ribera va inventar el detectiu Flanagan, escriu aquí per a joves sobre la Brisca, la gosseta de la Paula, que es perd en un passeig pel bosc enmig d'una tempesta i no torna. Al voltant corre la veu d'una gossada assilvestrada que fa mal a bestiar i persones, i Cruïlla deixa en l'aire si la Brisca s'hi ha ajuntat.
Jordi Coca, novel·lista des del 1971 i director de l'Institut del Teatre entre el 1988 i el 1992, acompanya en aquest llibre el Núvol, un gat, des que una parella l'acull fins al final de la seva vida. Conviure-hi fa que el narrador miri d'una altra manera les emocions i la comunicació, i Edicions 62 explica que acaba veient la vida dels animals «com un miracle».
Bel Olid, presidenta de l'AELC entre el 2015 i el 2022, a qui l'Enciclopèdia compta més de vint llibres per a infants i joves, surt aquí a defensar quatre animals que els contes han deixat malparats: el tauró, l'aranya, el llop i el cocodril. Ho fa a dues veus i amb preguntes concretes, com què menja el primer o quanta estona aguanta l'últim fora de l'aigua.