Mecanoscrit del segon origen

Argument

En Dídac és negre, i per això dos nois més grans li peguen i el llancen a l’aigua. L’Alba, que té catorze anys, s’hi tira per treure’l. Aquells moments sota l’aigua els salven la vida: és just quan unes naus extraterrestres ataquen i esborren gairebé tota la vida de la Terra.

El poble ha quedat arrasat. Se n’emporten tot el que poden aprofitar i s’instal·len en una masia, on han d’aprendre a viure sense ningú. Per a cada problema busquen un llibre, encara que l’hagin de treure de les runes d’una biblioteca, i així aprenen a fer anar un hort, a tenir gallines, a reparar maquinària i a guarir-se quan cauen malalts. Un dia es troben un invasor que no els espera, i l’eliminen.

Barcelona, quan hi arriben, és un camp de runes, i és allà que es proposen no deixar perdre cap llibre. Més tard surten a navegar per veure fins on ha arribat la catàstrofe. Ha arribat a tot arreu, i els pocs supervivents que troben han perdut el seny o s’han tornat com bèsties.

Volen que l’espècie continuï, i per això han d’esperar que en Dídac pugui ser pare. L’Alba, que ja té disset anys, queda embarassada, i el nen es diu Mar. En Dídac no el veurà créixer: mor poc després. Sola amb el fill, l’Alba fa números: quan ella en tingui trenta, en Mar en tindrà dotze, i podran tenir fills junts. Carme Ballús, a lletrA, remarca que les sis últimes línies dels «Quaderns» són les úniques en primera persona: és l’Alba qui parla.

La pregunta que fa de títol de l’epíleg, «És l’Alba la mare de la humanitat actual?», la respon un editor que escriu milers d’anys més tard. Explica que aquells papers han fet discutir: hi ha qui els pren per un diari autèntic i qui hi veu una mostra de la ciència-ficció, un gènere antic. Ell argumenta a favor que són autèntics, i per tant que de l’Alba descendeix la humanitat del seu temps.

Temes

• Créixer de cop. L’Enciclopèdia també la classifica com a novel·la iniciàtica: dos infants que s’han de fer grans per força i abans d’hora.
• El coneixement com a herència. Salvar els llibres és una decisió conscient de l’Alba i en Dídac, i és d’allà d’on ho aprenen tot.
• Una heroïna que no fa el paper de sempre. Per a Ballús, l’Alba és el revers de les primeres protagonistes de Pedrolo, «víctimes d’una societat patriarcal»: és ella qui pren a les mans la supervivència de l’espècie, i per fer-ho passa per sobre dels tabús i del paper reservat a les dones.
• El racisme. La història arrenca d’una pallissa a en Dídac pel color de la pell.
• L’origen de la humanitat. Per a Ballús, el tema de fons és l’origen de la civilització.

Per treballar-la a classe

• L’estructura: cinc «Quaderns» de llargada semblant i l’apèndix final, amb el dubte que planteja sobre l’autenticitat del text (Ballús, Enciclopèdia).
• El narrador omniscient i el canvi a la primera persona de les darreres línies (Ballús).
• El contrast entre el llenguatge literari del narrador i el registre col·loquial dels diàlegs, que, segons Ballús, s’està de copiar l’argot dels joves d’aquells anys.