Actualitzat el
Platets voladors, un planeta per colonitzar, una televisió que governa i una vida explicada al revés: onze llibres de ciència-ficció, fantasia i ucronia escrits en català, de Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo a les distopies d'avui. Hi ha novel·les per a adults, lectures juvenils i un recull de contes, i de cada un t'expliquem per què hi és.
Uns platets voladors destrueixen Benaura, i amb ella tot el planeta; sobreviuen l'Alba, de catorze anys, i el Dídac, d'onze, que en aquell moment eren dins l'aigua. El que ve després és la feina de refer-ho tot, des de trobar menjar fins a decidir què val la pena guardar del món d'abans. Se n'han fet una versió en còmic, una minisèrie de TV3 i una pel·lícula.
Tísner va guanyar el Sant Jordi del 1972 amb aquesta novel·la, que ara ha recuperat Males Herbes. Segons la presentació de l'editorial, el Canal 4 és molt més que una televisió: un edifici tancat que fa alhora de govern i de societat, on l'equip del directiu Rol Barstenidobi va fent enquestes de satisfacció i de fidelitat a la plantilla, fins que s'escampa el rumor d'un sabotatge.
Ha desaparegut una joia capaç de donar un poder immens, i per aclarir què n'ha estat uns quants poderosos, refugiats en un palau de muntanya mentre comença la tercera guerra mundial, s'expliquen històries que en contenen d'altres. El narrador, que ha fugit de Barcelona, les escolta, i pel camí la novel·la passa per l'aventura, la ciència-ficció o la policíaca. Va guanyar quatre premis, entre ells el Crexells, i segons l'AELC la crítica la va rebre com «una de les fites de la literatura catalana del segle XX».
Rafael Tasis la va deixar datada el 1957 i inèdita, i no es va publicar fins al 2016, preparada per Montserrat Bacardí i Francesc Foguet. El protagonista, el fabricant barceloní Martí Pratdesaba i Furriols, viu la vida a l'inrevés, de mitjan segle XX cap a la fi del XIX, i la sinopsi de l'editorial reproduïda per l'AELC la compta entre les primeres novel·les fantàstiques de la postguerra.
Un «què passaria si...?», diu l'AELC, és el punt de partida: el gener del 2000 la fosa del gel dels pols, provocada per l'home i pels experiments amb la fusió nuclear, deixa sota l'aigua bona part del país. L'Artemi marxa amb la Letes i la Lola al Cim Pelut per començar de zero, i un dietari en primera persona, a la segona part, torna als dies d'abans; l'AELC hi veu un protagonista que no és solidari més enllà dels amics.
Antoni Munné-Jordà, que l'Enciclopèdia compta entre els difusors de la ciència-ficció a Catalunya i que el 2000 va crear la col·lecció del gènere de Pagès, hi reuneix dinou contes de cinquanta anys de feina, del 1973 al 2023, alguns ja publicats abans. L'editorial el posa en la línia dels primers reculls del gènere, a principis dels anys cinquanta, que aplegaven sota una mateixa idea contes escrits per separat.
La Terra ja no dona per a tanta gent i comença a enviar pobladors a Monverd. Ho expliquen, cadascú des del seu lloc, en Rilau i els seus pares, en Xemoi i la Mineta, i Onada ho presenta com una ciència-ficció per pensar el present. És la primera incursió en el gènere de Josep Santesmases, que fins llavors havia publicat poesia, dietaris i estudis d'història local.
Qui va amb qui ho decideix un programa d'intel·ligència artificial, en el futur proper on Fanbooks situa la història de la Nora, que viu envoltada d'avatars. Hi ha joves que s'hi rebel·len perquè volen poder escollir. David Cirici alterna la novel·la per a adults i la juvenil.
L'AELC n'obre la presentació preguntant per què dormim. Des d'un búnquer de l'exèrcit nord-americà, el doctor Metcalf ha après a dominar una força amagada de la ment i vol entrar als somnis de tothom, i el general Sandcliff és qui l'ha d'aturar abans que es faci amo de la humanitat. Va guanyar el premi Carlemany, i l'associació hi llegeix com un poder amagat manipula persones i societats.
L'Enciclopèdia descriu les novel·les anteriors d'Albert Villaró com una barreja d'«intriga i ficció històrica situada al segle XX»; aquesta salta a les guerres carlines, i Columna la presenta com a fantàstica, amb humor i acció. El fil és el dietari d'Ulrich von Wilamovitz, un soldat prussià que la primavera del 1837 és als Pirineus amb companys com el pare Cebrià, un monjo fugit de Montserrat, o el capità Osinalde.
Pere Morey imagina que Pere II va arribar a fundar Pirènia, una confederació que l'AELC descriu com un país tolerant, on els conflictes es resolen negociant. La història real, amb Lepanto i la nit de Sant Bartomeu, s'hi barreja amb episodis inventats, com un intent de França i Castella d'ocupar-la, i el capítol «Realitat i fantasia» ajuda a destriar-los. Va guanyar el premi Mallorca Fantàstica.