Manuel de Pedrolo

Qui era Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va néixer al castell de l’Aranyó i va fer de nen a Tàrrega, on el seu pare presidia Acció Catalana. El 1935 se’n va anar a Barcelona amb la idea de fer medicina; la guerra la hi va estroncar de seguida. Durant el conflicte va fer classes a Fígols de les Mines i va acabar d’artiller a l’Exèrcit Popular.

El 1943 es va instal·lar definitivament a Barcelona i va anar fent el que sortia —una agència d’assegurances, publicitat, feines d’editorial, traduccions— mentre aixecava una obra que no s’atura mai: més de cent títols entre novel·la, teatre, poesia, assaig i articles. Va debutar el 1949 amb el poemari Ésser en el món, que no va llegir gairebé ningú. Molts dels llibres que va escriure després van trigar anys a arribar a les llibreries, i el motiu principal té nom: la censura.

Sense ell, la novel·la negra en català hauria trigat molt més a existir. Als anys seixanta va dirigir La Cua de Palla, la col·lecció d’Edicions 62 que va posar a l’abast Hammett, Chandler, Cain o Simenon, i pel seu compte en va escriure unes quantes on el crim importa menys que la societat que el produeix.

Era un escriptor que no es repetia: hi ha monòleg interior, collage, jocs amb el temps, novel·les explicades només a través del comportament dels personatges; el teatre el va portar cap al territori de l’absurd. Al fons hi ha sempre el mateix: gent sola, gent que no s’entén, gent que empeny contra alguna cosa que la subjecta. D’aquí va sortir el cicle Temps obert, on un mateix personatge viu vides diferents segons com acabi un bombardeig, i d’aquí també el Mecanoscrit del segon origen, que s’ha convertit en un dels llibres més llegits en català.

Al llarg dels anys va anar recollint el Joanot Martorell, el Víctor Català, el Sant Jordi i el Prudenci Bertrana, i el 1979 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va traduir Faulkner, Dos Passos, Kerouac i Henry Miller, i per aquesta via van entrar en català uns quants nord-americans que aquí encara no es llegien.