Actualitzat el
La Girona del tombant de segle i la del 1975, una ciutat de fantasmes, un matallops de l'Empordà en temps de remences, el Besalú medieval, un retorn a un poble de la costa Brava, l'Empúries romana, un estiu a Sant Feliu de Guíxols, un poeta sortit de Cuba que potser no és qui diu i un crim al monestir de Banyoles: deu llibres en català ambientats a les comarques de Girona. Hi ha novel·la, teatre i un llibre sobre la ciutat a mig camí de la memòria i la ficció.
Prudenci Bertrana havia fet el batxillerat a Girona, i en aquesta segona novel·la d'Entre la terra i els núvols hi porta el seu àlter ego, Innocenci Aspriu, que hi comença a escriure i passa per la presó. La ciutat hi surt dibuixada carrer per carrer, amb la gent del tombant de segle, tot i que lletrA avisa que la trilogia no es cenyeix als fets de la vida de l'autor.
Assumpció Cantalozella, cofundadora d'El Punt, va situar en el franquisme i la transició les seves primeres novel·les, i aquesta comença el gener del 1975 en una Girona sense nom. Hi torna des de París un advocat, l'Andreu Estor, perquè s'ha mort un cosí, i quan es posa a remenar els papers del difunt se sent perseguit.
Narcís Comadira va néixer a Girona el 1942 i, com a historiador de l'art, ha estudiat amb Joan Tarrús l'arquitecte gironí Rafael Masó. En aquest llibre, però, la ciutat que surt és la seva: l'AELC hi troba una Girona «poblada pels fantasmes de l'autor», i ell mateix hi admet força ficció i demana que es llegeixi com a literatura.
Llorenç Capdevila es va interessar per l'edat mitjana a través de les lletres d'aquell temps, sobretot de Bernat Metge, i aquesta novel·la, premi El Lector de l'Odissea, forma part d'un tríptic medieval. Comença la primavera del 1462, amb els remences alçats, i segueix en Jaume Bru, el Matallops, un home d'un poble de l'Empordà que serveix els senyors a desgrat i que, segons l'AELC, sovint «es capté i actua com l'animal que va matar».
Una conjura per fer-se amb el comtat i un pont fortificat que el comte ha encarregat a Prim Llombard són el rerefons d'aquesta novel·la de Martí Gironell, nascut a Besalú, que la situa a la vila medieval. El fill del constructor, l'Ítram, encara és adolescent quan, en entrar al «món secret dels jueus», coneix la Jezabel.
Tercera novel·la de Toni Sala, del 2010: quan falten pocs dies per Sant Joan, un home se'n va sol al poble de la costa Brava on va créixer per retrobar-hi el món de quan era adolescent, un intent que la sinopsi recollida per l'AELC titlla de «possiblement absurd». Una noia de Berlín, la Gabri, i un amor de joventut, l'Imma Carenar, el porten cap a una història fosca.
Carles Fages de Climent, de Figueres, havia fet de l'Empordà la matèria dels seus primers llibres de poemes, i en aquesta obra de teatre hi torna amb un humor que, segons la sinopsi editorial recollida per l'AELC, no havia fet servir abans. A Empúries, als inicis del segle II aC, hi arriba el procurador romà Marc Porci Cató, tot rigor, i topa amb la murrieria de grecs i indigetes.
Ponç Puigdevall, crític literari d'El Punt i d'El País, va néixer a Sant Feliu de Guíxols, i és allà on passa aquesta novel·la sobre una herència minsa que desferma les ambicions de tota una família, els Calvet. Edicions de 1984 la defineix amb tres adjectius: «àgil, malvada i molt feroç».
Gerard Quintana, de Girona, cofundador de Sopa de Cabra i guanyador del Ramon Llull del 2021, situa a la seva ciutat aquesta tercera novel·la. Hi arriba un desconegut que afirma ser l'Antoine de debò, el poeta jove que havia sortit de Cuba i s'havia fet un nom a Girona, i ho explica un cineasta gironí, Claudi Careta, que el va conèixer a l'illa a principi dels noranta.
En Mateu té dotze anys i ha entrat de postulant a Sant Esteve, el monestir de Banyoles, perquè a casa no hi ha per viure, i a través d'ell assistim a la mort de l'abat, que una explosió s'emporta, entre uns monjos que «potser no són el que semblen». Miquel Fañanàs, periodista de Girona i premi Nèstor Luján, es basa, segons Columna, en un crim que va passar de debò al segle XVII.