Actualitzat el
La Barcelona de les fàbriques del Rec Comtal i la de l'obertura de la Via Laietana, la de les nits de la Transició i la del metro d'Horta: dotze llibres en català que passen a la ciutat. Hi ha novel·les del segle XIX i d'ara mateix, i també un recull de llegendes per recórrer-la d'una altra manera; de cada un t'expliquem per què l'hem triat.
Una filla adoptada de qui no se sap d'on ve, un fill del qual no queda rastre, amors que es callen: la nissaga que surt de la Teresa Goday, peixatera de la Boqueria casada amb un home gran i ric, té molt per amagar. Tres generacions viuen en una mateixa torre amb jardí, on fins i tot el llorer o l'estany volen dir alguna cosa més.
Són les llegendes, tradicions i històries petites que Joan Amades va anar recollint pels carrers de la Barcelona vella, i el primer dels dos volums arrenca a la Rambla. Amades, que es va fixar en la ciutat tant com en el món rural, no els va veure publicats: van sortir el 1984.
El 23 d'abril que compleix els trenta, la protagonista fa un balanç que no li surt gens bé: «una musa en excedència», es diu a si mateixa. És la primera novel·la de Llucia Ramis, que va néixer a Palma i la va publicar el 2008.
L'Antonieta Corominas, filla de menestrals i casada amb un obrer, acaba dirigint un negoci tèxtil que és seu al barri de Sant Pere, al costat del Rec Comtal, entre el 1860 i el 1875. Dolors Monserdà partia de la vida real d'Eulàlia Escuder, i en surt una protagonista que no es conforma amb fer d'àngel de la llar.
La Toneta, una modista òrfena i pobra, és seduïda per un estudiant de família burgesa els anys 1867 i 1868, a Barcelona, i qui paga les conseqüències és ella. És del 1882, va circular amb una carta d'Émile Zola, i l'Enciclopèdia Catalana hi fa començar la novel·la catalana moderna.
Suspens, amor, odi i venjança en una Barcelona que obre la Via Laietana mentre el Paral·lel brilla, segons la presentació de labutxaca. Lluís-Anton Baulenas hi posa al centre la gent anònima del carrer, i la novel·la va guanyar el premi Prudenci Bertrana.
Una tarda de pluja, un home de la petita burgesia barcelonina camina uns quants carrers i espera el tramvia per anar a veure uns clients, i tot el llibre dura exactament l'hora que triga a arribar-hi. Pedrolo n'aprofita cada minut per ficar-se dins del cap del personatge, que es fa una Barcelona seva i de ningú més.
En Marc Esquert, un noi de Calella de Palafrugell que estudia a la Bonanova, vol viure al marge de tot i es perd pel Xino i el Somorrostro de la Barcelona de la dictadura. Blai Bonet ho explica saltant enrere en el temps i des de dins del cap del noi, i l'edició actual hi recupera el que la censura n'havia tret.
Entre la boda d'un amic i la d'un altre, en Dídac Desprius, que menteix per gust, fa balanç de la relació amb la Neus i amb un parell d'amics, amb la Barcelona nocturna de la Transició de fons. La presentació editorial que recull l'AELC hi veu una defensa del dret a fracassar, i hi surt fins i tot un gat esquerp batejat Franco.
Una història d'amor a la Barcelona de final dels anys vuitanta, que Galaxia Gutenberg presenta també com la busca d'un imaginari personal, amb lectures, cinema i cançons pop. Julià Guillamon hi reescriu de dalt a baix la seva primera ficció, La fàbrica de fred, i hi afegeix cinc contes que no havia publicat.
Comença amb un «tu» que baixa a l'estació de la plaça Eivissa, a Horta, amb una càmera que el fa sentir observat i una música de fons insípida. Ramon Solsona hi converteix el metro de Barcelona en escenari de novel·la.
Segons l'Enciclopèdia, és un thriller sobre com es pressiona els periodistes a la Barcelona d'avui, i l'autor coneix l'ofici des de dins: Xavier Bosch havia dirigit l'Avui. Va ser la seva primera novel·la, premi Sant Jordi 2009, i té dues continuacions, Homes d'honor i Eufòria.