
1. Jaume I, el Conqueridor
Salvadó agafa Jaume I quan és un ostatge de ben petit, sense cap garantia de regnar, i no el deixa fins que és al capdamunt del poder. Són tres novel·les que també es poden trobar aplegades en un sol volum.
Actualitzat el
De la Hispània romana a la Mallorca de l'arxiduc Lluís Salvador, passant pels comtats catalans de l'any 1010 i la Barcelona bombardejada del 1714: dotze novel·les històriques escrites en català. Hi surten reis i jutges, però també presoners, estudiants i criades, i al costat de cada una t'expliquem per què l'hem triada.

Salvadó agafa Jaume I quan és un ostatge de ben petit, sense cap garantia de regnar, i no el deixa fins que és al capdamunt del poder. Són tres novel·les que també es poden trobar aplegades en un sol volum.

L'assassinat d'una cantant francesa, l'hivern del 1799, deixa un poeta jove a mercè del regent de l'Audiència, don Rafel Massó, que té motius propis perquè ningú no furgui en el seu passat. A Cabré li interessa què fa el poder quan és ell qui es veu en perill, i la Barcelona del canvi de segle hi fa de teló de fons: una ciutat on l'Antic Règim s'està acabant.
De Fleury i Grapain no en queda res més que el nom, gravat en una pedra de Cabrera, i Porcel els fa parlar des de l'illa on els soldats vençuts de Napoleó van quedar presoners sense que ningú no els vingués a buscar. Ho explica barrejant crònica, cartes, assaig i converses, i el llibre li va valer la Lletra d'Or i el premi Ramon Llull.

Tres esclaus i una noia a qui el pare menysprea fugen a peu després que ella cometi un crim, en una frontera de l'Imperi romà dels primers temps de l'era cristiana, i travessen fronteres de déus i de llengües fins que se n'inventen una de nova per entendre's. Club Editor en destaca que la poesia i la traducció fan avançar l'acció, i el llibre va guanyar el Crexells i el premi Òmnium.
L'any 94, Eumàquia Fúlvia Crocina travessa la Hispània romana de Diànium a Tàrraco, i pel camí s'ha de veure les cares amb la dona que havia estat. L'AELC remarca que tot el protagonisme és per a les dones, i amb el títol original, Siamangorina, el 1985 havia obtingut el premi Joanot Martorell de Gandia.
L'estiu del 1010, els cavallers dels comtats catalans baixen fins a Còrdova per donar suport a un pretendent al califat, i amb ells hi va Dacó Miró de Tost, que busca un llibre prohibit. Villaró posa una recerca personal dins d'una expedició històrica, i la novel·la va guanyar el premi Nèstor Luján.
Segons la presentació editorial que reprodueix l'AELC, el que més hi destaca és el retrat de la Barcelona del segle XIII, però la història aviat en surt. Mau de Riera, de família noble, fa servir una acusació per un crim sexual per treure's del mig el Marc, un hostaler enamorat, com ell, de l'Ada, i el relat passa per la conquesta de Mallorca i pel setge de Montsegur.
El 1714, amb Barcelona sota les bombes, en Lluís Sistach troba que la família és covarda per anar-se'n a Badalona i es posa a vigilar una criada que creu que passa informació a l'enemic. Martín explica la guerra des de dins d'una casa i amb ulls de noi, i ja se'ns avisa que a la casa hi ha secrets, però no els que ell sospita.
Capmany hi segueix un il·lustrat que viu els anys de la Revolució Francesa, i barreja el que va passar amb el que s'inventa. El que el llibre defensa, segons el text de presentació que reprodueix l'AELC, és que escriure dona sentit a la vida; va guanyar el premi Sant Jordi.
L'any 1837, un estudiant que ha fracassat a la plana s'instal·la en un replà d'herba enmig de les cingleres del Pirineu i no en vol baixar. Molts el volen fer tornar, de la família al seu gran amor, i Coll converteix aquesta resistència en una robinsonada de muntanya que va guanyar el premi Sant Joan.

El Foc de la Bisbal, l'aixecament armat contra la Corona que va esclatar a la Bisbal d'Empordà l'octubre del 1869, és el punt de partida d'aquesta novel·la. Segons Proa, els dos protagonistes són persones reals: el revolucionari Pere Caimó i Isabel Vilà, que l'editorial presenta com la primera sindicalista catalana.
Janer Manila retrata el senyoriu que un austríac, l'arxiduc Lluís Salvador, es va fer a la costa nord de Mallorca, i ho fa amb una sola carta: la que li escriu des d'un monestir un antic servidor seu per dir-li que Caterina Homar, la dona que li administrava part dels béns, ha mort. Allà s'hi troben la manera de viure mediterrània i la centreeuropea.