Actualitzat el
Una poeta amb fama d'escandalosa l'estiu del 1935, el Call de Palma, un atles perdut del segle XIV, una illa que agonitza, sis generacions d'una família, un crim a la platja des Dolç, una noia de casa de pescadors abans del turisme, un hotel familiar, una rata morta dins una capsa de plom i una Mallorca convertida en parc recreatiu: deu llibres en català ambientats a Mallorca. Hi ha novel·les, algunes de negres, i un recull de contes.
Llorenç Villalonga, que des del 1927 tenia consulta de psiquiatre a Palma, porta entre la bona societat mallorquina, l'estiu del 1935, una poeta amb fama d'escandalosa, Sílvia Ocampo. Amb la baronessa Felipa s'hi juga, segons Club Editor, el duel entre «la dona que ha viscut» i «la que s'ha castigat a no viure».
Del 1984 i adreçats als infants i joves, segons l'AELC, aquests contes passen al Call de Palma, convertit en un escenari fantàstic per on circulen alquimistes, banquers i mercaders. Nova Editorial Moll els llegeix com un homenatge a la Palma jueva. Miquel Ferrà i Martorell, nascut a Sóller, va viure a Palma des dels quatre anys.
Historiador de l'Àfrica, Alfred Bosch va guanyar el Sant Jordi del 1997 amb aquesta primera novel·la, que gira entorn del taller de Cresques d'Abraham, cartògraf jueu de la Mallorca del segle XIV. Quan el fill mut, en Jafudà, porta dos atles a la cort de Barcelona, en desapareix el que, en secret, reunia llegendes de tot el món, i els avalots antijueus, la guerra i la pesta compliquen la recerca.
Biel Mesquida, que va néixer a Castelló però ha fet la vida a Mallorca, té fama, segons l'AELC, per la denúncia de la transformació de les Balears dels anys seixanta i setanta. En aquesta novel·la de la Mallorca actual, Empúries hi veu una illa resignada a la seva decadència, amb el turisme i una burgesia sense rumb com a culpables, i en parla com un retaule «lluminós i alhora escèptic».
L'AELC veu en la narrativa de Jaume Armengol i Coll «un important component d'investigació de caire històric, social i familiar», i en aquesta el material és una família seguida al llarg de sis generacions i d'un segle i mig llarg d'història de l'illa. Els personatges hi recuperen, en flash-backs, els moments que els van marcar, i Nova Editorial Moll hi veu una reflexió sobre la identitat, i també sobre el temps que passa.
Sebastià Bennasar, que segons l'Enciclopèdia Catalana ha conreat sobretot el gènere negre i hi ha dedicat fins i tot un assaig, va guanyar el premi Vila de Lloseta amb aquesta novel·la. Un tinent de la Guàrdia Civil i un periodista de successos hi investiguen la mort d'una noia a la platja des Dolç, i la recerca els porta per l'illa a l'hivern.
Xesca Ensenyat, de Pollença, va morir el 2009, i aquest llibre va sortir el 2012 a cura del seu fill, Marc Cerdó. Na Laida, la filla petita d'uns pescadors d'un poblet de la costa de Mallorca, té una veu fora del comú i una mare que no la pot veure, i en aquells anys cinquanta, abans del turisme, Lleonard Muntaner la descriu «girant com una baldufa» enmig de tot.
Melcior Comes, de sa Pobla, va guanyar el premi Sant Joan amb aquesta novel·la, que Edicions 62 presenta, entre altres coses, com una història de pèrdua i de recerca de consol. En Nicolau Comagran torna a Mallorca, el tiet el posa a treballar a l'hotel de la família, l'Indira, i queda enlluernat pels parents d'aquell que serà el seu rival en l'amor i en l'èxit.
IB3 en va fer una sèrie el 2022, i Club Editor la presenta com a novel·la negra: el jove president del govern autonòmic rep una rata morta dins una capsa de plom, i la trama lliga el despossessiment antic d'una vídua amb una venjança d'avui feta a base de corrupció. El títol recull el que, segons l'editorial, es diu de Mallorca: que és «una Sicília sense morts».
Sebastià Perelló, de Costitx, ha escrit sobre els viatgers europeus que van passar per les Balears, i en aquest llibre, segons Club Editor, mostra una Mallorca convertida en «parc recreatiu» a través de tres èpoques. Dues són el 1936, amb la guerra al fons i una barberia de poble, i els anys posteriors al 2000, amb un «antihotel» que porta un jove erudit.