Actualitzat el
Dos amics que es disputen una noia en temps de trabucaires, dues amigues que s'escriuen durant trenta anys, un pintor que deixa Goethe per fer el seu camí, una nena que defensa el vern que estima un garriguer, tres amics mallorquins i unes cartes, i quatre amigues que fan els seixanta: deu llibres en català sobre l'amistat. Hi ha novel·la, teatre i dos llibres per a infants i joves.
El Diccionari de la literatura catalana fa servir dues paraules, «carnal enemic», per dir què acaba sent l'Ivo, l'Esparver, per a l'Albert Bardals, que de jove n'havia estat amic i amb qui es disputa la Coralí. L'Albert ho explica de vell, en unes memòries que arriben al lector a través d'un excursionista; Marià Vayreda, pintor d'Olot, es va morir mentre en corregia les proves.
La colla del barri es queda a la ciutat, i els pares també: l'Àngel passa de juliol a setembre amb els avis, i al poble li surten amics que no coneixia i un personatge estrany, el Bruixot, que viu sol en una cabana del bosc. Va ser el premi Joaquim Ruyra, l'Enciclopèdia la té per la més difosa de les obres de Robert Saladrigas, i després d'aquest llibre en va escriure molts més per a nois i noies.
La novel·la és tota de cartes: les que s'escriuen dues amigues des que la guerra les separa fins que es tornen a veure, trenta anys després, al maig del 68. És de les últimes novel·les de Maria Aurèlia Capmany, una obra de novel·lista que es tanca amb La rialla del mirall.
Miquel Rayó explica que escriu per als infants «sense pensar que escric per a infants», i segons la guia de lectura que en publica l'AELC, aquest llibre, que no va en ordre cronològic, té una amistat al centre. Ella, n'Anna, és autista; ell, l'Álvaro, és el garriguer, un gallec que estima un vern vell, i quan algú amenaça de tallar-lo és la nena qui se'n va al bosc a protegir-lo.
Martí Domínguez, biòleg, va gestar aquesta novel·la a partir de lectures fetes a la biblioteca del Congrés, a Washington, i la va escriure com si fos un segon volum de memòries del pintor Tischbein el Jove. El Goethe que s'hi recorda «tiranitzava qui li era a prop», segons la guia de lectura que publica l'AELC, i Tischbein, amic seu des de Roma, el deixa a Nàpols per obrir-se camí com a pintor; el secret no arriba fins a Weimar, molts anys després.
Haver suspès li costa a l'Òscar un canvi de centre, que decideix el pare, i a la parada de l'autobús veu un noi gitano que, al semàfor, renta parabrises; a l'Òscar, aquell noi li sembla lliure. Animallibres avisa que aquella amistat li canviarà la vida; Maria Carme Roca, que va estudiar història i filologia catalana, alterna llibres com aquest amb la novel·la històrica.
Joan Francesc Dalmau hi encara dos amics que, segons la seva biografia, «han deixat de compartir el que era aparentment la mateixa ideologia», i la sinopsi que reprodueix l'AELC n'extreu una conclusió sobre la coherència: «exigir integritat total és cinisme». L'obra va guanyar el premi La Carrova de teatre del 2009 i Cossetània la va publicar el 2011.
Les cartes que es creuaven dos amics de la infància les descobreix el tercer, el periodista, segons la sinopsi que recull l'AELC: els altres dos són un esportista i un militar amb un passat d'aventurer, tots tres de Mallorca. Pel fons hi passen els conflictes del món, de la caiguda del Mur fins a la guerra de l'Afganistan, i és el debut com a novel·lista de Joan Mas i Vives, catedràtic de filologia catalana a la UIB.
Una noia, de qui potser tots dos es van enamorar, pesa més que les idees a l'hora de separar en Salvador i en Bartomeu, segons el text de l'editorial que reprodueix l'AELC. Sebastià Alzamora parteix de l'amistat real entre Espriu i Rosselló-Pòrcel per escriure el que la mateixa presentació anomena una «novel·la de celebració de la joventut i l'amistat», i la comença el 1938, amb un dels dos agonitzant al Brull.
Joan Carreras, premi Sant Jordi amb L'àguila negra, hi posa quatre amigues a la porta dels seixanta, i Proa diu que la novel·la tracta del temps que passa i de «les imperfeccions de l'amor». Una d'elles, la Mar, explica a la seva amiga més íntima que té un amant.