Actualitzat el
Un noi que es creu un geni i cau sovint de la llitera, una noia de setze anys que es fa preguntes davant del mirall, un noi que descobreix qui són de debò els de casa quan comença la guerra, un amor que un secret fa impossible: deu llibres en català sobre els anys de fer-se gran. Tres són de literatura juvenil segons les nostres dades.
D'un costat, el carbó i el tren; de l'altre, els jardins de «casa bona»: són els dos mons que l'AELC veu enfrontats en aquest llibre de Xavier Benguerel. Entremig hi ha un amor adolescent que no pot ser, per culpa d'un secret que el lector va destapant de mica en mica.
L'odi i la incomprensió manen en el món d'aquest adolescent, segons l'AELC. La novel·la passa a l'inici de la Guerra Civil, i el noi hi va descobrint «l'autèntica realitat dels membres de la seva família». Li va valer a Miquel Àngel Riera el premi Crítica Serra d'Or i el Sant Jordi del 1973.
Per a l'Enciclopèdia, cap altre llibre no representa tant el textualisme català dels setanta, i és un text que «trenca amb qualsevol visió tancada de la novel·la com a gènere». Era el debut narratiu de Biel Mesquida, i va passar dos anys prohibit per la censura. El text que reprodueix labutxaca el lliga a la novel·la de formació, però sobretot a la simbolista feta de fragments.
«La diferència és que ha estat veritat», deia Josep M. Espinàs d'aquest llibre en una entrevista a Serra d'Or que reprodueix l'AELC: tot el que hi explica ho hauria pogut inventar, però ho va viure de petit i d'adolescent. No en volia dir memòries; el que hi ha són llocs, llums i personatges d'aquells primers anys.
El protagonista no descarta haver arribat al món «per equivocació», i el llibre el segueix mentre intenta esbrinar per què hi és: té dotze anys, es creu un geni i cau sovint de la llitera. Maite Carranza explica que la crítica hi va trobar el to del seu debut, que s'havia vist com una novel·la «fresca, humorística i transgressora».
Que en l'amor «la lògica i la felicitat són fràgils com els seus sentiments» és el que en Berna acaba descobrint, segons l'AELC, en la temporada d'alts i baixos que s'obre quan s'enamora de la Isa. Robert Saladrigas va escriure molt per a joves a partir d'Entre juliol i setembre, i la seva biografia compta aquesta novel·la entre els títols d'aquella línia.
Un dia en què gairebé s'ofega, un matí enmig de quadrigues: són records que li tornen a en Joan, als catorze anys, a partir dels objectes que troba endreçant l'habitació, i és llavors quan s'adona que ja és gran. Alegria Julià, que segons l'AELC va ser mestra durant més de quaranta-cinc anys, va treure el títol d'aquell moment.
Les acaballes del franquisme, amb la Guerra Civil encara a sobre, i un noi de l'illa, en Manuel, que se'n va a estudiar a la Península: l'AELC hi llegeix el moment en què un adolescent pren consciència moral. El pòrtic de l'associació compta aquesta novel·la, amb Llibre d'absències, a l'eix de la memòria de la narrativa d'Antoni Marí.
Andreu Sotorra diu que Jordi Sierra i Fabra s'ocupa dels problemes que colpeixen «sobretot, la gent jove», i en aquesta novel·la el problema és la identitat: la Maria té setze anys, el cos li canvia i el mirall és on se li acumulen les preguntes. Empúries hi esmenta també l'amor. Va guanyar el Ramon Muntaner del 2003.
Un «caràcter decididament libidinós» i una família benestant que s'enfonsa: entre aquestes dues coses passa Humbert de l'adolescència a la maduresa, segons Nova Editorial Moll. Era la tercera novel·la de Melcior Comes, de sa Pobla, i va guanyar el Ciutat de Palma - Llorenç Villalonga del 2006.