Actualitzat el
Una nit de Nadal a Mallorca, quatre germans que no es coneixen, una carta llegida en tornar d'un enterrament, una mare i un fill que s'escapen de la mort: dotze novel·les en català on la família és el centre de la història. N'hi ha que travessen generacions i n'hi ha que passen en pocs dies, i de cada una t'expliquem per què l'hem triada.
Premi Sant Jordi del 1986, és una de les novel·les del cicle d'Andratx, el poble on va néixer Baltasar Porcel i que va convertir en territori de ficció. Tot passa en una nit de Nadal a la casa vella dels Taltavull, que es va omplint amb les històries de cada branca de la família; el mateix Porcel va dir que aquí Andratx «ja era gairebé només el mite».
Amb aquesta novel·la, Maria Aurèlia Capmany va quedar finalista del Joanot Martorell del 1947. La Georgina Desmoulins hi és l'estranya del casal dels Urmeneta, on se n'espera una sola cosa, «ser la dona de l'hereu Urmeneta», i la novel·la la segueix mentre mira d'escapar-ne; la presentació que reprodueix l'AELC diu que esdevé «un revulsiu constant de tota la família».
Quan la desaparició d'en Gabriel es fa oficial, surt a la llum el que havia amagat: quatre fills de quatre mares, a Londres, Frankfurt, Barcelona i París, que es diuen Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol i no saben res els uns dels altres. Va ser la primera novel·la de Jordi Puntí, i en dos anys li va valer el Llibreter, l'Amat-Piniella, el premi de la Crítica i la Lletra d'Or.
La besàvia Rut obre una nissaga de dones que arriba fins a la jove Debora, passant per la Regina i la Pat: les Valleriola, una família d'arrels jueves que va de la Barcelona de principi del segle XX al Londres d'avui. Segons l'AELC, mantenir la pròpia identitat els ha costat rebel·lions, orígens dissimulats i, a vegades, amagar «fins i tot la seva vertadera sexualitat». Isabel-Clara Simó hi va guanyar el Joanot Martorell.
Maria Àngels Anglada hi explica la tragèdia del poble armeni a través d'una mare, Maryk, i del seu fill, l'Aram. Quan el noi emmalalteix, ella promet un pelegrinatge al monestir de Narek si es cura, i aquella promesa és el que els salva quan el govern turc vol acabar amb els armenis, el 1915 i el 1916. Per a l'AELC és una novel·la «compromesa, sòbria».
El 1955, acabat de tornar de Xile, Xavier Benguerel va fundar El Club dels Novel·listes amb Joan Sales, i la col·lecció es va obrir amb aquesta novel·la, que l'AELC compta entre les seves novel·les de fons autobiogràfic. El vell Cosme, l'amo temut de la fàbrica, deixa una carta amb el testament, i la família la llegeix en tornar de l'enterrament; a mesura que hi destapa un secret, diu l'AELC, s'hi va estovant.
La ficció de Maria Mercè Roca, segons l'Enciclopèdia, gira sobretot al voltant de «personatges femenins que cerquen sortida a situacions frustrants». En aquesta, premi Sant Jordi del 1992, l'Adriana té quaranta anys, una filla adolescent i un segon marit, i viu envoltada de gent, de la mare a l'exdona d'ell; quan el fill del marit mor a l'estranger, li apareix de cop tota la xarxa i no hi sap trobar un lloc seu.
Màrius Serra, que sovint parteix de vides reals, hi reconstrueix la del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, «tetraplègic i autodidacte» segons l'AELC, a partir de les cosines Maria i Àngels Carbona, que li van consagrar la vida, entre la casa de Sarrià i Vilajoan, a l'Empordà. Un retrat de la Maria pintat per Dalí acaba pesant en el desenllaç, i l'AELC en diu «una novel·la sobre l'esperança». Va guanyar el premi Sant Jordi.
Joan Puig i Ferreter la va publicar el 1929 a Proa, on dirigia la Biblioteca «A tot vent», i va guanyar la primera convocatòria del premi Crexells, que va ser polèmica. Un home gran, l'Hipòlit, torna d'Amèrica i el germà i la cunyada, propietaris arruïnats, s'imaginen que porta diners; ell els ho deixa creure, i només en Janet, el nebot, que té deu anys, se l'estima sense calcular res, fins al punt que és a ell a qui explica la seva vida de veritat.
L'AELC hi veu un canvi de registre en l'obra de Martí Domínguez: després de les novel·les d'idees, amb Buffon, Goethe o Voltaire al centre, aquí parla de la violència i la impunitat dels anys del franquisme. Ho fa des d'un mas del Maestrat, als anys quaranta i cinquanta, amb el fill petit de narrador: la Teresa, la filla del mas, ajuda els guerrillers i té per amant un maquis que també informa la Guàrdia Civil, i la mare, que ja sap què vol dir que el seu home hagi estat víctima dels guàrdies, ho mira amb recel.
Amb aquesta novel·la, premi Ciutat de Palma, Sebastià Alzamora va ser ben rebut per la crítica i pel públic. Parteix d'un dinar familiar presidit pels padrins Sara i Jeremies, que podria ser l'últim, i d'un buit: el fill que vint-i-cinc anys enrere encara era a la matança del porc i que després va desaparèixer. Remuntant els records dels dos vells, el llibre busca què li va passar, en la Mallorca d'abans del turisme que, segons Nova Editorial Moll, ja no existeix.
La mort de l'àvia i la malaltia del pare fan tornar a Barcelona la Mariona Saravia, que treballava a Nova York i ve d'una família d'arquitectes. Aquell estiu, amb la parella en crisi, s'adona que amb els seus ha tingut, diu l'AELC, «un tracte massa distant i superficial», i es posa a buscar «d'on ve, qui és i què l'espera».