Antoni Bal·lero de Càndia
Antoni Bal·lero de Càndia (l'Alguer, 1927-2009), poeta, advocat i activista cultural, va ser el 1946 un dels qui van fer reviure l'agrupació catalanista La Palmavera. Va publicar Música de serenades i Vida el 1951 i el 1959 va guanyar el premi Combat als Jocs Florals de París. Per a l'Enciclopèdia, va ser a l'Alguer un dels capdavanters del corrent que defensava tornar a la tradició catalana.
Llibres d'Antoni Bal·lero de Càndia
- Música de serenades
Música de serenades
Qui era Antoni Bal·lero de Càndia
El 1946, Antoni Bal·lero de Càndia va ser un dels qui van tornar a donar vida a La Palmavera, l’agrupació en què s’havia concretat cap al 1891 un moviment catalanista de l’Alguer i que el 1915 havia quedat eclipsada. Ho explica l’article de l’Enciclopèdia Catalana sobre la literatura algueresa, que hi anomena també Antoni Simon-Mossa, els germans Cao i Pinutxa Maffei, i que el situa en l’època en què, cap al 1950, es van reprendre els contactes amb Catalunya. Com a poeta, el 1951 va publicar Música de serenades i Vida; el maig del 1959, als Jocs Florals celebrats a París, el poema El fill llunyà li va valer el premi Combat, i el 1961 va tenir cura de l’edició d’Alguer, cara de roses.
Per a l’Enciclopèdia, el que el va fer un dels «capdavanters, a l’Alguer, del corrent literari que propugnava el retorn a la tradició cultural catalana» va ser la voluntat d’escriure en un llenguatge literari normatiu, en una poesia que, segons la mateixa font, és gairebé tota en català. L’article també esmenta dos textos seus dins Contes i rondalles: «Cents anys i passa», que la Universitat d’Ajaccio va premiar el 1999, i «La rondalla del corall», del 2000, que classifica entre els contes infantils. Advocat de professió, es va dedicar també a la política. Va néixer a l’Alguer el 1927 i hi va morir el 2009.
