Francesc Manunta

Qui era Francesc Manunta

Francesc Manunta va promoure que dos catecismes antics de l’Alguer es tornessin a editar en facsímil, i amb Josep Sanna va ser autor d’un Catecisme alguerès (1964). Sacerdot i poeta, nascut a l’Alguer el 1928, va passar del 1965 al 1983 al Brasil, on va dirigir un seminari de missions. Per als anys que van seguir la tornada, l’Enciclopèdia Catalana li atribueix «una gran activitat en defensa de la llengua i la cultura catalanes», i diu que va ser al capdavant de la secció algueresa d’Òmnium Cultural. Entre el 1988 i el 1991 va publicar en tres volums l’antologia Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana, que abraça textos del segle XIV al XIX, i va aportar rondalles a Rondalles alguereses (1985), el llibre pòstum de Pasqual Scanu.

Entre Les veus (1970) i Transparències (1990), l’Enciclopèdia li recull tres llibres més de poemes: Aigües vives (1976), Llavors de llum (1981) i Miques de mirall (1988). L’article de la mateixa obra sobre la literatura algueresa en cita Les veus i Aigües vives quan l’inclou entre els poetes que hi destaquen, i en un altre passatge el qualifica de «poeta i assagista». Va ser un dels fundadors de l’Ateneu Alguerès, i el 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir a la seva ciutat natal.