Escriptors i llibres: l'Alguer
Repoblada per catalans el 1354, l'Alguer va tenir primer una literatura en català sobretot folklòrica i religiosa. El 1864 s'obren els contactes amb els escriptors de Catalunya, i cap al 1891 un mestre i dos poetes impulsen La Palmavera. Del segle XX, l'Enciclopèdia hi destaca Pasqual Scanu, Rafael Catardi, Antoni Bal·lero de Càndia i Francesc Manunta, i entre els noms nous, el poeta Antoni Canu.
Els Jocs Florals del 1961 es van fer a l’Alguer, i l’any abans s’havia fet «el viatge col·lectiu efectuat des del Principat per intel·lectuals catalans». L’Enciclopèdia Catalana fa culminar en aquests dos fets les relacions amb Catalunya que s’havien reprès cap al 1950, i d’aquella època en destaca, entre d’altres, el professor Pasqual Scanu (1908-1978) i els poetes Rafael Catardi i Antoni Bal·lero de Càndia. Bal·lero va ser un dels qui el 1946 van tornar a posar en marxa l’agrupació La Palmavera, que des del 1915 havia quedat eclipsada. De Scanu, que ensenyava gramàtica catalana a Sàsser, l’Enciclopèdia diu en un altre article que «contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer».
El primer pont amb els escriptors de Catalunya el va tendir el 1864 Ignasi Pillito, arxiver de Càller, quan va concórrer als Jocs Florals de Barcelona, i els principals a mantenir-lo després van ser Josep Frank i Joan de Giorgio Vitelli. La Palmavera va néixer cap al 1891 de la mà del mestre Joan Palomba i dels poetes Carme Dore i Antoni Ciuffo (amb el pseudònim de Ramon Clavellet), els quals el 1906 van ser al primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El 1936 la relació es va tallar. Per als segles anteriors, l’Enciclopèdia descriu, des de la repoblació catalana del 1354, una literatura dominada per les cançons populars —de bressol, de joc d’infants, d’exorcisme— i pels textos religiosos, com el Cant de la Sibil·la o els goigs, i, a partir del 1720, una poesia que qualifica de «personalitzada», amb noms com Agustí Sire i Vitelli o Lluís Soffi, que arriba fins a mitjan segle XIX amb les nadales de Salvador Serra.
Per a l’etapa següent, la mateixa entrada destaca altres poetes, entre els quals Francesc Manunta, amb Les veus (1970) i Aigües vives (1976), i el mateix Catardi, amb Rimes alguereses (1971); entre els noms que hi han aparegut més tard, hi esmenta el poeta Antoni Canu. Rafael Caria (1941-2008), poeta d’Els asfòdels i de Pètals, es va ocupar com a filòleg de toponímia, de lexicografia i de la situació de l’alguerès, i el 1979 va fundar el Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota. L’Enciclopèdia diu que es va dedicar «al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat».