Antoni Canu

Qui és Antoni Canu

Pere Mayans, que va tenir cura d’Itinerari poètic (2009), el volum que va reunir l’obra d’Antoni Canu feta fins llavors, destaca en el text que en publica lletrA, el portal de literatura catalana de la UOC, «el treball de Canu per trobar una llengua literària que, sense renunciar als trets d’identitat algueresos, sigui compresa per la resta dels catalanoparlants». El català no era la seva primera llengua. Canu havia nascut el 1929 a Ocier, a Sardenya, i parlava sard logudorès quan, als deu anys, la família es va traslladar a l’Alguer; segons Mayans, va fer seu el català de la ciutat, i l’Enciclopèdia Catalana precisa que la norma escrita la va aprendre a l’escola d’alguerès Pasqual Scanu, on va seguir cursos des del 1985. Va començar a escriure poesia el 1990.

Els seus tres primers reculls, Poesies (1995), En l’arc dels dies (2000) i Nou cant (2007), els va publicar Edicions del Sol, de l’Alguer, i tant l’Obra Cultural de l’Alguer com la mateixa escola hi van donar suport. L’Enciclopèdia en cita dos més, Les mies mans (2014) i Ànimes precioses (2019), i la descriu com una poesia «de factura directa, amb nombroses referències a la vida quotidiana»; la professora Giulia Lanciani, de la Università degli Studi Roma Tre, en un altre text de lletrA, hi llegeix la memòria del camp de la infantesa, amb la sembra i la trilla, i el mar que va trobar a l’Alguer, «una reserva inèdita i perenne d’impressions». Els premis li van arribar de Sardenya i d’Itàlia —la Medalla d’Or Valente Faustini de poesia dialectal (1999), el premi Ozieri de literatura sarda (2014), el de la secció internacional de la biennal de poesia d’Spoleto (2015) i el premi Rafael Sari, que l’Obra Cultural de l’Alguer li va atorgar el 1998, el 2000, el 2007 i el 2017— i de Catalunya: el 2009, l’any d’Itinerari poètic, l’Ateneu Barcelonès i la Institució de les Lletres Catalanes li van retre homenatge i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana li va donar el premi Joan Coromines, i el 2020 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2008, Fasolcat va editar Les veus de l’Alguer, un recull de vint cançons en què deu poemes de Canu duien música de Manuel Garcia Morante.