Eduard Escoffet

Qui és Eduard Escoffet

LaBreu, la Universitat de Barcelona i el Poetàrium de l’Institut Ramon Llull situen el centre de l’obra d’Eduard Escoffet en la poesia sonora i el recital. La UB, que el presenta com a poeta, investigador i agitador cultural, enumera llocs on ha presentat la seva feina, com el Centre Pompidou, el Sónar, el Museo Reina Sofía o Poetry Africa, a Durban; LaBreu hi afegeix la Xina, i el Poetàrium afirmava que no li interessava publicar llibres. LaBreu i la UB li atribueixen els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013) i Menys i tot (2017). Els dos últims els va editar LaBreu, i d’El terra i el cel se’n va publicar el 2018 una versió castellana, Suelo y cielo. L’editorial va presentar El terra i el cel com un poemari amb un índex que en proposa una altra lectura, i Lírica de consum com cinquanta poemes encadenats, «el llibre més personal, i estripat» de l’autor. LaBreu en recull també el llibre d’artista Estramps, fet amb Evru, el pòster-poema Plançó, premi Carles Hac Mor, i Cuciture, un recull antològic de la seva poesia en italià, traduït per Nancy De Benedetto i Lello Voce, que l’editorial Argos va publicar el 2022.

El 2000, i fins al 2004, va dirigir el festival de poesia PROPOSTA al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, segons les tres fonts, i el Poetàrium i LaBreu el donen com a cofundador del col·lectiu propost.org. Del 2010 al 2012 va codirigir Barcelona Poesia, el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que LaBreu diu que va dirigir amb Martí Sales; la UB el presentava, a més, com a director del festival Poesia i +, de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. Amb Eugeni Bonet, segons la UB, va comissariar el 2005 al MACBA el cicle Pròximament en aquesta pantalla, sobre el cinema lletrista, i en va fer el llibre; més endavant va comissariar La xarxa al bosc, sobre la poesia experimental d’Europa i Amèrica entre el 1946 i el 1980, que va ser una exposició a la Fundació Joan Brossa el 2019 i un llibre trilingüe el 2020. La UB i LaBreu coincideixen en la música: va col·laborar del 2009 al 2016 amb Bradien, un grup de música electrònica que va treure els discos Pols (2012) i Escala (2015), i després va formar part de Barba Corsini, amb qui LaBreu data el 2021 el disc Un nou incendi. Amb Gerard Altaió i altres autors, LaBreu i el Poetàrium li atribueixen tres obres de teatre escrites a més mans, entre les quals ¡Wamba va!, que el Poetàrium data el 2005.