Víctor Aldea

Qui és Víctor Aldea

James Joyce apareix dues vegades en la trajectòria de Víctor Aldea que documenta l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). La primera és acadèmica: el 1998 va acabar Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra amb una tesina, que va obtenir matrícula d’honor, sobre les solucions que els traductors castellans havien trobat per als jocs de paraules de Finnegans Wake. La segona arriba el 2002 amb Obansheë, la primera novel·la que va adreçar al públic adult, que va guanyar el premi La Primera Columna i va sortir a Columna: La Razón hi lligava els noms de la mitologia irlandesa que porten molts personatges amb el deute amb Joyce que l’autor admetia. Segons les ressenyes d’aquell any que reprodueix l’AELC, el punt de partida, que La Razón considerava senzill, és un novel·lista que debuta i s’enamora d’una dona que coneix a la presentació del seu llibre; dues d’aquestes ressenyes s’aturen en els recursos gràfics, com les pàgines en blanc o les que van només en majúscules. L’Avui en qualificava el llenguatge d’«experimental», i Jordi Galves, a La Vanguardia, hi sentia «una voz discrepante en el panorama actual». L’AELC presenta el llibre com el primer d’una sèrie anomenada «La màscara i els rostres», i la seva biografia dona com a enllestit, però inèdit, el segon volum, Canvi d’ombres. L’abril del 2005 va participar com a autor català convidat en la setmana del Dia del Llibre de Cork, on en va llegir fragments en català i en anglès. Del 2019 ençà el catàleg registra quatre llibres seus: L’home del rellotge (Barcanova, 2019), La muntanya dels tatuats (Bromera, 2020), L’home deshabitat (Comte d’Aure, 2024) i El geni i el tresor del faraó (Animallibres, 2025).

La literatura infantil i juvenil és l’altre eix, i el pòrtic de l’AELC, elaborat amb documentació que va aportar ell mateix, el defineix com a crític especialitzat en aquest camp. El primer conte que va escriure ja va guanyar el premi Sant Jordi per a joves escriptors de la Generalitat, i un estudi seu sobre Josep Maria Folch i Torres, premiat el 1990 per la Fundació Pere Vergés, es va editar l’any següent. A la revista CLIJ, on escrivia des del 1993, hi va dedicar articles a autors com Philip Pullman, A. A. Milne o Kenneth Grahame i a la literatura de vampirs. Un d’aquests textos, publicat el 2006, commemorava els quaranta anys de El zoo d’en Pitus, la primera novel·la de Sebastià Sorribas, i de La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó, i aquell any va rebre el premi Aurora Díaz-Plaja, que l’AELC dona a articles sobre literatura infantil i juvenil. La traducció literària, que la biografia de l’associació situa a partir del 1998, li va fer passar per les mans llibres de Colm Tóibín, Salvador Dalí, John Griesemer o el mateix Grahame, i La Razón recordava que eren seves les versions catalanes d’Els Borja, de Mario Puzo, i de Shangai Baby, de Wei Hui.