Salta al contingut
Exlibris

Escriptors i llibres: Catalunya

La Renaixença arrenca amb La Pàtria d'Aribau (1833) i agafa força amb els Jocs Florals restaurats a Barcelona el 1859. Després vénen el periodisme de Maragall, que l'AELC considera bàsic per al Modernisme, i el Glosari de Xènius, on el Noucentisme va trobar nom i ideari. És, de lluny, el territori amb més autors del catàleg: de Verdaguer i Oller a Rodoreda, Pla, Espriu i Marçal.

Al nostre catàleg, Catalunya té més autors que tots els altres territoris junts, i la llista d’aquesta pàgina és la més llarga del web. Per començar a ordenar-la, una data: el 1833. L’Enciclopèdia Catalana considera que La Pàtria, el poema que Bonaventura Carles Aribau va publicar aquell any, va obrir el Romanticisme en català i el moviment de la Renaixença. Aribau feia anys que vivia a Madrid, on va arribar a director general del Tresor.

Entre el 1859 i el 1879, segons la mateixa enciclopèdia, els jocs florals de Barcelona van ser «el motor de la Renaixença». Eren uns certàmens que havia instituït Joan I el 1393, i el 1859 set signants, entre els quals Joan Cortada, Víctor Balaguer i Manuel Milà i Fontanals, en van demanar la restauració a l’Ajuntament. D’aquells vint anys, la font en destaca el 1877: Jacint Verdaguer hi va ser premiat per L’Atlàntida i Àngel Guimerà, proclamat mestre en gai saber.

Al tombant de segle hi ha dos noms per retenir. El 1890 Joan Maragall va començar a treballar per al Diario de Barcelona, i l’AELC considera que la seva feina de periodista d’aquells anys és «bàsica per al naixement del moviment modernista». Eugeni d’Ors signava Xènius, i el que més pesa de la seva obra catalana, per a l’AELC, és el Glosari: la columna diària que escrivia per a La Veu de Catalunya. Hi va desplegar unes idees que, segons la mateixa associació, «van donar nom i contingut al Noucentisme».

El 1939 una part d’aquell món va marxar a l’exili. Entre els qui es van quedar hi va haver trobades clandestines: la biografia de Joan Triadú a l’Enciclopèdia recorda les sessions dels Amics de la Poesia a què va assistir el 1942 i el concurs de poesia que va crear el 1944 a Cantonigròs, de manera privada i a l’empara de la parròquia, i que la mateixa font descriu com a «aglutinador de la cultura catalana sota el franquisme». La resta del camí, fins als autors que publiquen avui, és a la llista de sota.

Llistes relacionades

Totes les llistes

Els noms que cal conèixer

Per on començar a llegir

  1. Portada de Canigó

    Canigó

    Jacint Verdaguer

    Un poema narratiu de dotze cants on un cavaller jove abandona la pastora per la reina de les fades mentre l'exèrcit cristià es desfà, i on qui acaba manant és la muntanya.

  2. Portada de La febre d'or

    La febre d'or

    Narcís Oller

    Un fuster de la Ribera que la borsa converteix en home de negocis, i una família que no sap què fer amb tants diners: la febre especulativa del 1881-1882 i el que va deixar en la moral de tota la ciutat.

  3. Solitud

    Víctor Català

    Una dona que puja a viure a una ermita de muntanya amb un marit que es desentén de tot, contat des de dins del seu cap. Entra a les PAU del curs 2026-2027.

  4. Portada de El quadern gris

    El quadern gris

    Josep Pla

    Un dietari del 1918 i el 1919, entre Palafrugell i Barcelona, que Pla va obrir el dia que complia vint-i-un anys: s'hi veu néixer un escriptor.

  5. Portada de Incerta glòria

    Incerta glòria

    Joan Sales

    La guerra vista per tres amics republicans, repartits entre el front i la rereguarda, i un Juli Soleràs que no hi ha manera d'atrapar.

  6. Portada de Jo confesso

    Jo confesso

    Jaume Cabré

    Una novel·la gran i exigent: un erudit barceloní que perd la memòria escriu una confessió que, seguint un violí del 1764, retrocedeix fins al segle XIV.

  7. Portada de La pell de brau

    La pell de brau

    Salvador Espriu

    Espriu pren la pell de brau dels mapes escolars i en fa una ferida: Sepharad, les lluites entre germans, el poder que parla buit i la pregunta de si es pot conviure sense violència.

  8. Portada de Bruixa de dol

    Bruixa de dol

    Maria-Mercè Marçal

    Poesia breu i cantable que va de la infantesa a la fi d'un amor i, d'allà, a la companyia d'altres dones, amb la bruixa i la lluna tornant a cada pas. Lectura de les PAU 2025-2026 i 2026-2027.

Destacats d'avui

Llibres d'autors d'aquí. Cada dia en surten uns altres.

Tots els autors (958)