
Canigó
Un poema narratiu de dotze cants on un cavaller jove abandona la pastora per la reina de les fades mentre l'exèrcit cristià es desfà, i on qui acaba manant és la muntanya.
La Renaixença arrenca amb La Pàtria d'Aribau (1833) i agafa força amb els Jocs Florals restaurats a Barcelona el 1859. Després vénen el periodisme de Maragall, que l'AELC considera bàsic per al Modernisme, i el Glosari de Xènius, on el Noucentisme va trobar nom i ideari. És, de lluny, el territori amb més autors del catàleg: de Verdaguer i Oller a Rodoreda, Pla, Espriu i Marçal.
Al nostre catàleg, Catalunya té més autors que tots els altres territoris junts, i la llista d’aquesta pàgina és la més llarga del web. Per començar a ordenar-la, una data: el 1833. L’Enciclopèdia Catalana considera que La Pàtria, el poema que Bonaventura Carles Aribau va publicar aquell any, va obrir el Romanticisme en català i el moviment de la Renaixença. Aribau feia anys que vivia a Madrid, on va arribar a director general del Tresor.
Entre el 1859 i el 1879, segons la mateixa enciclopèdia, els jocs florals de Barcelona van ser «el motor de la Renaixença». Eren uns certàmens que havia instituït Joan I el 1393, i el 1859 set signants, entre els quals Joan Cortada, Víctor Balaguer i Manuel Milà i Fontanals, en van demanar la restauració a l’Ajuntament. D’aquells vint anys, la font en destaca el 1877: Jacint Verdaguer hi va ser premiat per L’Atlàntida i Àngel Guimerà, proclamat mestre en gai saber.
Al tombant de segle hi ha dos noms per retenir. El 1890 Joan Maragall va començar a treballar per al Diario de Barcelona, i l’AELC considera que la seva feina de periodista d’aquells anys és «bàsica per al naixement del moviment modernista». Eugeni d’Ors signava Xènius, i el que més pesa de la seva obra catalana, per a l’AELC, és el Glosari: la columna diària que escrivia per a La Veu de Catalunya. Hi va desplegar unes idees que, segons la mateixa associació, «van donar nom i contingut al Noucentisme».
El 1939 una part d’aquell món va marxar a l’exili. Entre els qui es van quedar hi va haver trobades clandestines: la biografia de Joan Triadú a l’Enciclopèdia recorda les sessions dels Amics de la Poesia a què va assistir el 1942 i el concurs de poesia que va crear el 1944 a Cantonigròs, de manera privada i a l’empara de la parròquia, i que la mateixa font descriu com a «aglutinador de la cultura catalana sota el franquisme». La resta del camí, fins als autors que publiquen avui, és a la llista de sota.

Un poema narratiu de dotze cants on un cavaller jove abandona la pastora per la reina de les fades mentre l'exèrcit cristià es desfà, i on qui acaba manant és la muntanya.

Un fuster de la Ribera que la borsa converteix en home de negocis, i una família que no sap què fer amb tants diners: la febre especulativa del 1881-1882 i el que va deixar en la moral de tota la ciutat.
Una dona que puja a viure a una ermita de muntanya amb un marit que es desentén de tot, contat des de dins del seu cap. Entra a les PAU del curs 2026-2027.

La novel·la més llegida i més traduïda de Rodoreda: la Colometa explica el matrimoni, els fills i la guerra sense dramatitzar mai.

Un dietari del 1918 i el 1919, entre Palafrugell i Barcelona, que Pla va obrir el dia que complia vint-i-un anys: s'hi veu néixer un escriptor.

La guerra vista per tres amics republicans, repartits entre el front i la rereguarda, i un Juli Soleràs que no hi ha manera d'atrapar.

Dos nens que sobreviuen a la fi del món i han de decidir què val la pena salvar. Un dels títols que més circulen pels instituts.

Una novel·la gran i exigent: un erudit barceloní que perd la memòria escriu una confessió que, seguint un violí del 1764, retrocedeix fins al segle XIV.

Espriu pren la pell de brau dels mapes escolars i en fa una ferida: Sepharad, les lluites entre germans, el poder que parla buit i la pregunta de si es pot conviure sense violència.

Poesia breu i cantable que va de la infantesa a la fi d'un amor i, d'allà, a la companyia d'altres dones, amb la bruixa i la lluna tornant a cada pas. Lectura de les PAU 2025-2026 i 2026-2027.
Llibres d'autors d'aquí. Cada dia en surten uns altres.