Joan Calsina

Qui és Joan Calsina

Un vell, Miquel Solans, que escriu les seves memòries per entendre «què va significar per a ell, en realitat, perdre la guerra»: és el punt d’arribada de La guerra que vas perdre (Columna, 2024), la segona novel·la de Joan Calsina. Columna hi arriba des de l’abril del 1938, quan ell i el seu amic Jaume, que només tenen disset anys, han d’anar a files amb l’exèrcit republicà, i la sinopsi hi fa cabre el front, l’exili i els camps de concentració abans d’un retorn seguit de molts anys de silenci. El Diari de Sabadell va presentar el llibre com «una novel·la històrica sobre la Guerra Civil en part inspirada per les vivències del seu avi» i com «un cant bonic a l’amistat».

La primera novel·la, La Ciutat de Déu (Columna, 2018), havia obtingut, segons Grup 62, la beca a la creació literària Emili Teixidor. L’editorial la presenta com una crònica del món mongol a través dels ulls d’un frare: Giovanni de Pian del Càrpine, un franciscà a qui el 1245 encarreguen una ambaixada a Orient per saber d’on venen els tàrtars, que ja ataquen les fronteres de la cristiandat, i que en aquell viatge acaba posant en dubte tot el que creia saber. El diari i la nota de Grup 62, consultada el 2026, coincideixen a fer-lo néixer a Sabadell el 1983 i a presentar-lo com a escriptor i professor. La nota hi suma un poemari, Entre tu i jo, nosaltres, premi Miquel Martí i Pol, i un assaig literari, El temps i la paraula; diu també que es va doctorar amb una tesi sobre la poesia de Pere Rovira i que la seva recerca tracta «la poesia contemporània, la creativitat poètica i la seva didàctica».