Joanjo Garcia

Qui és Joanjo Garcia

Amb Heidi, Lenin i altres amics, guanyadora del Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa, Joanjo Garcia va fer, segons Bromera, «un salt en la seua trajectòria com a escriptor». La veu és la de Blanca, que segueix per la premsa els crims que s’atribueixen al Majordom —maletes amb animals morts en un solar abandonat— i que, alhora, conta el seu propi passat, amb el pare com un dels personatges. La mateixa editorial li ha publicat altres novel·les premiades. Tota la terra és de vidre, premi de narrativa Antoni Bru, situa a València, l’estiu del 2012, l’assassinat d’un membre del Tribunal de les Aigües, que acaben investigant junts el periodista Adrià Fabré i l’inspector Echebarri. El temps és mentida, premi de novel·la Ciutat d’Alzira 2015, es mou, segons Bromera, en la tensió «entre la denúncia i el silenci, entre el record i l’oblit»: el protagonista vol escriure una novel·la que li permeti arribar a «la confessió d’uns fets» que no se li’n van del cap. I Quan caminàrem la nit, premi Enric Valor i, segons la nota d’autor de l’editorial, la primera novel·la que va publicar, el 2013, parteix d’un secret de família que Jerry Dalmau decideix revelar a la seva germana; dues històries, una a la València de mitjan anys noranta i una altra al tardofranquisme, avancen en paral·lel fins al moment en què Tejero crida «¡Quieto todo el mundo!».

També ha escrit per a infants i per a joves. Segons el palmarès dels premis de la Crítica dels Escriptors Valencians que publica l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el de literatura infantil de l’edició del 2024 va ser per a El tresor d’Almudaina, publicat per Andana. Els adeus del Jaguar, XXV premi Fundació de narrativa juvenil, fa tornar Aina al poble per escriure la història d’un amic d’adolescència que es va treure la vida als divuit anys, una mort que allà ningú no anomena pel seu nom. Bromera també li ha publicat Aquell agost amb punt final, que reconstrueix la desaparició de Carme Matallana amb un cor de versions —periodistes, advocats, pares, amics— que no sempre diuen la veritat. Laura Tormos, a Arribarà el dematí, torna a Barcelona el setembre del 2014 per entendre per què es va suïcidar la seva mare, i la seva recerca corre en paral·lel a la política del moment, del referèndum d’Escòcia a la consulta del 9N. I a Quan s’apague la llum, Anna viatja a Islàndia per esbrinar què hi ha darrere l’accident aeri en què va desaparèixer el seu germà Ricard. La nota d’autor de Bromera el fa néixer a València el 1977 i diu que es va llicenciar en Història i que ha fet de professor de secundària.