
Obra completa
Tot March amb la grafia al dia, una introducció davant de cada poema i notes que desfan els passatges difícils, perquè la fama de poeta complicat no espanti ningú.
Ausiàs March i Jaume Roig al segle XV; els col·loquis satírics del XVIII; Teodor Llorente i els poetes de la Renaixença; i, a la postguerra, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster, amb qui, segons l'Enciclopèdia Catalana, la literatura culta valenciana deixa de ser d'«àmbit exclusivament valencià». Després, la narrativa de Joan F. Mira i Ferran Torrent i la poesia de Josep Piera.
Costanzo Di Girolamo, que signa la pàgina d’Ausiàs March a lletrA, hi veu un poeta experimental, i diu que el tret més cridaner d’aquest experimentalisme és haver triat el català, una opció que «significava la invenció d’una llengua poètica». March, mort a València el 1459, és l’autor del vers «Lexant a part l’estil dels trobadors», però Di Girolamo adverteix que llegir-lo com un programa ha estat «un greu malentès». Del metge Jaume Roig, documentat com a mestre en medicina el 1434, Víctor Labrado explica a la mateixa plataforma que, a part d’una poesia de certamen, va deixar una obra única: l’Espill, 16.247 versos de només quatre síl·labes. Labrado hi reprodueix un passatge de Joan Fuster que recorda que, per a Morel-Fatio, el llibre «no desmereix gens ni mica al costat del Corbaccio o del Matheolus».
De la primera generació de postguerra, l’Enciclopèdia Catalana en destaca sobretot l’assagista Joan Fuster: amb ell, diu, la literatura culta del País Valencià deixa de ser d’«àmbit exclusivament valencià». A la mateixa generació hi compta poetes realistes com Vicent Andrés Estellés, i una mica abans, a la represa que va seguir la derrota del 1939 —que havia dut molts escriptors a l’exili o al silenci—, hi fa aparèixer narradors nous, com Enric Valor.
Mirant enrere, la mateixa font recorda que durant molt de temps la llengua no basta per saber si un autor és valencià: fins al segle XVI, i en alguns casos fins al XVII, no sempre es pot dir. Una literatura regional valenciana, amb poca relació amb la del Principat i la de les Illes, no apareix fins al XVII i, sobretot, al XVIII. És el segle dels col·loquis i els raonaments humorístics i satírics, sovint anònims, i d’una prosa narrativa que gairebé es limita a la Rondalla de rondalles (1768), que s’atribueix a Lluís Galiana. A la segona meitat del XIX, un grup de poetes més lligats que els anteriors al que es fa al Principat i a les Illes hi porta una «voluntat de renaixença», i el més important, per a l’Enciclopèdia, és Teodor Llorente; al teatre d’aquells anys hi esmenta, entre d’altres, Eduard Escalante. Al primer terç del segle XX, Enric Navarro i Borràs és un dels qui continuen els intents de «renovar i europeïtzar» aquella literatura.
Entre les darreres promocions que recull, l’Enciclopèdia destaca novel·listes com Joan F. Mira i Ferran Torrent i poetes com Josep Piera i Marc Granell, i les inscriu en una «plena normalització literària del català al País Valencià».

Tot March amb la grafia al dia, una introducció davant de cada poema i notes que desfan els passatges difícils, perquè la fama de poeta complicat no espanti ningú.

Un home que ha tingut tres matrimonis desgraciats alliçona el nebot perquè no es casi. Sàtira del segle XV en versos curts, que passa del sermó a la broma i retrata tota la València de l'època.
La València de la postguerra vista des de baix, amb to de conversa i una ironia que rasca. Escrit entre el 1956 i el 1958 i publicat el 1971.

Trenta-sis rondalles dels pobles valencians que Valor va convertir en literatura mantenint la veu de qui les contava. Se'n fan edicions per a lectors petits i per a grans.

Fuster a trossos: assaigs sobre l'amor, la bellesa i altres temes, en forma de diccionari, en una edició amb estudi introductori i propostes per treballar-lo.
Roderic de Borja, el papa Alexandre VI, en una novel·la històrica que un estudi acadèmic situa entre les menys dependents de la llegenda de la família.

Una obrera dels telers d'Alcoi que vol ser una senyora, en la novel·la amb què Isabel-Clara Simó va respondre al repte de Fuster d'escriure sobre la Revolució del Petroli.

La València dels anys seixanta vista per un nen que creix amb dos oncles en una família llibertària. Novel·la d'aprenentatge divertida i molt arrelada a la ciutat.

L'assaig del 1962, premiat amb la Lletra d'Or, on Fuster interroga la identitat valenciana i com s'ha format. Un llibre polític que va obrir un debat encara viu.
Més de cinc-cents pobles cantats un per un en seixanta llibres: un Estellés que, per primer cop, escriu des de l'alegria, amb el país sencer com a tema.
Llibres d'autors d'aquí. Cada dia en surten uns altres.