Vicent Flor

Qui és Vicent Flor

Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, que Afers va publicar el 2011 i va reeditar el 2022, va sortir de la tesi doctoral de Vicent Flor sobre el discurs del blaverisme; VilaWeb, en una entrevista, se’n referia com el «famós assaig» de l’autor. Segons l’editorial, el llibre explica com aquest regionalisme anticatalanista, que a la Transició es despatxava com a cosa de «quatre gats», va arribar a pesar de manera decisiva en el sistema polític valencià, i quins mecanismes el van fer penetrar en la societat, des del «regionalisme banal» de la Generalitat fins als mitjans de comunicació. Afers li va publicar tres assajos més. Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura (2025) tracta el conflicte lingüístic: l’editorial en resumeix la tesi en la idea que els grups poderosos volen mantenir el català «en una posició de subordinació respecte del castellà», i entre els vessants que estudia esmenta l’himne regional, el secessionisme idiomàtic i l’oposició a Fuster durant el franquisme. Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats (2020) fa servir el futbol, i sobretot el València CF, per parlar d’identitats col·lectives i de poder, i també s’ocupa, segons Afers, dels altres clubs valencians i del hooliganisme. Societat anònima (2015), un assaig «amb voluntat combativa» segons l’editorial, posava en qüestió la imatge del Levante feliz amb preguntes sobre la renda, els salaris i el finançament dels valencians, per sota de la mitjana de l’Estat, i proposava alternatives. Afers i la Universitat Politècnica de València li atribueixen també una novel·la, El carrer de baix (2022), premi Joanot Martorell.

Afers i la Universitat Politècnica coincideixen a dir que Flor va dirigir la Institució Alfons el Magnànim del 2015 al 2024. Quan la Diputació de València, governada pel PP, va decidir no renovar-li el contracte, VilaWeb el va entrevistar i en va resumir el balanç: durant la seva direcció, l’editorial pública havia triplicat la plantilla, havia tret «la primera biografia de Joan Fuster» i, per primera vegada, havia publicat més en català que en cap altra llengua. Abans d’aquesta etapa, segons Afers i la UPV, havia treballat al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) com a conservador i en la gestió cultural, que Afers data del 1998 al 2015, i havia estat professor de sociologia a la Universitat de València, des del 2000 i durant més de quinze cursos. A VilaWeb, el mateix Flor es definia com a sociòleg i recordava que havia estat conservador de museus molts anys, i l’entrevistador el presentava com a especialista en sociologia política, de l’esport i de la cultura. Afers i la UPV el donen com a doctor en sociologia, amb dues llicenciatures prèvies: antropologia social i cultural, i ciències polítiques.