Lliris Picó

Qui és Lliris Picó

Amb Moisés, estigues quiet, que va publicar Bullent, Lliris Picó va guanyar l’Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya el 2014, i el 2016, el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa juvenil. Deu anys després de la primera vegada, el 2024, va tornar a guanyar l’Enric Valor, amb Les papallones del kebab, i aquell mateix any la llista de premis de l’AELC li’n compta un altre per Si escrius Cèlia…. Les pàgines de l’associació estan fetes, diu el pòrtic, amb documentació de l’arxiu personal de l’autora.

La biografia de l’AELC considera difícil separar la seva obra de la seva trajectòria vital, i hi lliga la infància a Castella amb Les ales de la memòria (Marfil, 2003), els anys d’estudiant a Alacant amb Helena: un record sempre és mentida i un viatge al Marroc amb Claus de serp. La primera havia guanyat el 1998 el premi Octubre de narrativa de Sant Vicent del Raspeig; la segona, el 25 d’Abril de Benissa de narrativa curta del 2001, i la tercera va quedar finalista del Ciutat de Sagunt. L’olor dels crisantems va guanyar el premi Antoni Bru d’Elx del 2004. La mateixa font hi troba sempre personatges que pateixen «petites o grans penes quotidianes», i un tema, la maternitat, que diu que surt a totes les seves obres.

La poesia de Gaspar Jaén i Urban va ser l’objecte de la memòria amb què es va llicenciar en llengua i literatura catalanes l’octubre del 2005, sota la direcció de Joaquim Espinós, i el pòrtic li compta estudis i articles sobre aquest poeta a Caràcters i L’Aiguadolç. Havia estudiat filologia catalana a la Universitat d’Alacant. A la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, on va entrar uns mesos després de llicenciar-se, s’ocupava de gestió i de dinamització lingüística, i també va ensenyar valencià al centre de programació de Canal 9 a Alacant. El pòrtic la dona com a vocal de l’AELC pel País Valencià del 2019 al 2026. Havia nascut a Ibi el 1972.