Marina Martori

Qui és Marina Martori

Tres novel·les de Marina Martori porten el segell de Viena Edicions, segons la bibliografia de l’AELC: Una casa lluny del mar (2019), Nit americana (2021) i Els cossos (2025). La primera, que la biografia de l’associació compta com la seva dotzena novel·la, recrea l’amor entre els seus avis materns en temps de guerra i de postguerra, en un món de pagès. La segona la va escriure durant el confinament de la covid-19, i la mateixa biografia la presenta com un homenatge al cinema i a Porto.

La Galera li va publicar la primera novel·la, Blau turquesa, i, mentre estudiava Comunicació Audiovisual a Blanquerna, Crims del desig i El cel de Lisboa; la bibliografia de l’AELC classifica tots tres llibres com a narrativa infantil i juvenil. Amb la mateixa editorial i amb Teide també va fer llibres per a infants, com M’agrada ser petit i En Marc va a pescar. Silencis, una novel·la escrita a quatre mans, li va valer el febrer del 2004 el premi Joan Santamaria de narrativa. El 2006 va arribar El manuscrit càtar, sobre un tema que, segons la biografia, l’interessava especialment: «el catarisme i el sud de França». Alpina li va publicar tres llibres d’humor que comencen amb M’ha posat a cent (2011, 2013 i 2019) i una novel·la negra que passa a Tossa de Mar, Dones salvatges (2012). El 2010 l’editorial Tarafa havia tret Twist Again Els Tellen’s 1964-1968, un llibre sobre el grup Los Tellens que li havien encarregat.

La seva feina fora dels llibres va passar per la televisió i la comunicació cultural: segons la biografia, va escriure guions de documentals per a TV3 i va treballar a Televisió Granollers i al Teatre de Ponent. El febrer del 2015 va assumir la direcció del nou Teatre Auditori de Llinars del Vallès, i el 2019 també la de l’Espai d’Art del municipi. El febrer del 2018 va començar a publicar cada setmana a El 9 Nou una columna, «La Rebel». La llista de premis de l’AELC hi afegeix dos premis de relat: el del concurs Ploma Els 4 Gats del 2018, per «Rebaixes», i el Montserrat Roig de Martorelles del 2020, per «Xup-xup».