Adrià Chavarria

Qui era Adrià Chavarria

La recerca crítica d’Adrià Chavarria girava, segons Ricard Mirabete, al voltant d’una part del llegat intel·lectual «massa sovint bandejat del cànon oficial»: «la literatura escrita per dones». Ho escrivia a Serra d’Or el 2010, en un article de record que reprodueix l’AELC. El pòrtic de l’associació li atribueix dos focus d’interès, les dones poetes i filòsofes, d’una banda, i el judaisme i la cultura jueva, de l’altra. De Simone Weil, a qui va dedicar la tesina sota la direcció de Fina Birulés, en va ser especialista, i el 2009 va participar, amb Josep Otón i Núria Caum, en el volum Simone Weil: experiència i compromís; també va estudiar Sarah Kofman, Hannah Arendt i Ingeborg Bachmann. Entre les autores catalanes, va escriure sobre Maria-Mercè Marçal i sobre Helena Valentí, de qui va editar La dona errant amb un epíleg seu. Segons un article del Diario de Mallorca (2008) que recull l’AELC, Chavarria creia que la manera de narrar de Valentí entroncava amb el realisme «sucio» nord-americà. La biografia de l’AELC esmenta, a més, els seus estudis sobre Eugeni d’Ors i Miquel Llor, i el pròleg a Les ciutats ocasionals (2009), de Ricard Mirabete. Xavier Antich, a La Vanguardia, el va recordar el 2009 com un «filósofo lúcido como pocos».

La revista Rels, que va dirigir amb Ivan Favà del 2002 al 2009, s’editava a Tortosa i, segons el pòrtic, s’ocupava sobretot del pensament i de la literatura contemporanis; la biografia de l’AELC hi compta onze números en una primera època i un de sol en la segona. Com a articulista va publicar al suplement cultural de l’Avui i a Serra d’Or, Caràcters, L’Espill, El Contemporani o Anthropos, i amb J. A. Fernández va coordinar Calçaces, gallines i maricons (2003), un volum d’assaigs sobre la masculinitat. Com a poeta, va publicar el 2008 l’opuscle Remor de veus, que la biografia defineix com un llibre de «reflexió sobre l’existència i la identitat» i que té una segona part a la revista Reduccions. Del 2003 al 2009 va ser vocal de la junta de l’AELC i hi va organitzar el cicle Poesia i copes, on cada sessió reunia un poeta consolidat i un de novell. Havia estudiat història a Tarragona i filosofia a Barcelona, on va fer els cursos de doctorat al Seminari de Filosofia i Gènere, i va ser professor de secundària durant molts anys. Va néixer a Tortosa el 1972 i va morir a Barcelona el 2009; el desembre d’aquell any, l’AELC, el PEN i el Seminari de Filosofia de la Universitat de Barcelona li van dedicar un homenatge.