Mireia Sopena

Qui és Mireia Sopena

Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis (Proa, 2011) va donar a Mireia Sopena el premi Carles Rahola d’assaig, que la relació de guardonats de la Gran Enciclopèdia Catalana li registra el 2011 amb un subtítol que en concreta l’objecte: Els llibres d’Óssa Menor (1949-1963). El llibre reconstrueix la història d’aquesta col·lecció de poesia, creada durant el franquisme per Josep Pedreira (1917-2003), a partir de les cartes que l’editor es va escriure amb els poetes, i Proa diu que aquesta correspondència deixa veure «vicissituds personals, polítiques i culturals» lligades a la resistència antifranquista. Segons l’editorial, la col·lecció va acollir tant noms consagrats —Riba, Espriu, Vinyoli— com joves que Pedreira va descobrir i va promoure amb premis literaris, entre els quals Blai Bonet, Andrés Estellés i Martí i Pol.

La nota de Grup 62, consultada el 2026, la fa néixer a Barcelona el 1975 i la presenta com a editora, en el sector des del 1997; segons la nota, «abans de llicenciar-se en filologia catalana, es va dedicar a la docència i posteriorment va fer de lectora de català a la universitat de París VIII». Els títols que li atribueix giren entorn de l’edició en català: la monografia Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006), articles sobre la censura franquista dels llibres catalans i el volum col·lectiu Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005) (2007), que va coordinar amb Josep Lluch a la col·lecció Argumenta, que dirigia amb Francesc Foguet.