Santi Vila

Qui és Santi Vila

El premi Joan Fuster d’assaig de la convocatòria del 2004 va ser per a Elogi de la memòria (2005), de Santi Vila. És un dels estudis sobre la memòria històrica i l’integrisme catòlic que l’Enciclopèdia Catalana li atribueix com a historiador. Llicenciat en història a la Universitat de Girona, hi va començar a fer classes d’història contemporània el 1998, tant a Lletres com a Ciències Econòmiques i Empresarials. La resta de llibres que li recull l’article són de tema polític: Un camell en un garatge? La mirada eclèctica d’un jove en la política (2003), Un moment fundacional: visions des del reformisme modern (2013) i Sense límits: O de com a la ciutat tots els somnis han de ser possibles (2011), que reuneix articles de l’etapa en què va ser alcalde. L’últim de la llista, D’herois i traïdors. El dilema de Catalunya, atrapada entre dos focs (2018), parla, segons la mateixa font, de la posició que va defensar i del que va fer al voltant del 27 d’octubre de 2017, el dia que es va aprovar la declaració de la República Catalana.

A Figueres, Vila va ser regidor a partir del 1999 i alcalde del 2007 al 2012. Diputat al Parlament del 2006 al 2013 i militant de Convergència Democràtica de Catalunya a partir del 2000, el desembre del 2012 Artur Mas el va nomenar conseller de Territori i Sostenibilitat, on va rellevar Lluís Recoder. Amb Carles Puigdemont de president, va dirigir la conselleria de Cultura a partir del gener del 2016 —l’Enciclopèdia hi destaca el seu paper com a representant de la Generalitat en el litigi per les obres d’art de Sixena— i la d’Empresa i Coneixement des del juliol del 2017. Va dimitir d’aquest últim càrrec el 26 d’octubre de 2017, la vigília de la declaració. Segons l’Enciclopèdia, la renúncia va venir de la seva posició crítica amb l’estratègia per arribar a la independència, la mateixa que l’havia fet «el membre més polèmic del govern». En la causa contra el govern i els dirigents independentistes, la sentència del 14 d’octubre de 2019 el va condemnar per desobediència: 60.000 euros de multa i un any i mig d’inhabilitació. El gener del 2018 havia passat a un lloc directiu a l’empresa privada, i el juny d’aquell any va deixar el PDeCAT, nom que el seu partit portava des del 2016. El juliol del 2021 va passar a presidir la Fundació Cercle d’Infraestructures.