Noemi Bagés

Qui és Noemi Bagés

Segons la biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Noemi Bagés escrivia pensant en l’alumnat de secundària, i deia que ho feia «no sobre l’adolescència, sinó sobre què poden voler llegir els joves». Gairebé tots els seus llibres els va publicar Barcanova: el primer, Perdoni, a quin segle diu que som?, el 2004, i el més recent, Crònica d’un vol cancel·lat, el 2019, amb No tot està perdut (2014), Rere el mur (2009) i I la mort em parlava (2006) entremig; Que s’acabin les vacances, si us plau! va sortir el 2016 a Onada. La llista d’obra de l’AELC s’atura el 2016, i tots els títols fins a aquell any hi surten sota l’epígraf de narrativa infantil i juvenil. A l’Avui, Andreu Sotorra va dedicar a I la mort em parlava una ressenya en què deia que tenia «l’estructura d’un joc de nines russes», com moltes novel·les de gènere negre, però que en «disfressa l’etiqueta». La trama porta una metgessa des de Tarragona fins a Buenos Aires, i el que la fa negra, segons el crític, és que hi entren en contacte el periodisme d’investigació i el tràfic de drogues; l’únic que l’acosta als lectors adolescents són dos personatges joves que l’autora converteix «en espectadors del que va succeir uns anys enrere». En volums col·lectius, Bagés va publicar els contes «Septifòbia», al recull del premi Vent de Port del 2007 (A banda i banda de l’ombra i altres narracions, Pagès, 2008), i «El rellotge de paret», a l’antologia Els caus secrets (Moll, 2013).

El 1997, l’any que es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili, on també va fer un màster de llengua i literatura catalanes, va començar a fer classes de llengua i literatura. A partir del 2006 va preparar amb Núria Ivern, per al Departament d’Educació, guies didàctiques per a secundària sobre autors com H. G. Wells, Agatha Christie, Arthur Conan Doyle o Oscar Wilde. Aquell mateix any va participar en «Lletres a taula», una proposta de l’Ajuntament de Tarragona que acompanyava cada plat d’un menú infantil amb un conte, i el 2010 va portar el seu conte Quants desitjos! a escoles de primària amb «Amb gust de lletra», del Departament de Cultura. El 2014 va escriure, a quatre mans, els textos d’una cantata per als cinquanta anys de l’Escola Pax de Tarragona; la música era de Víctor Ferragut i l’estrena es va fer al Teatre Tarragona. Amb el programa «Autors a les aules», de la Institució de les Lletres Catalanes, visitava centres per parlar dels seus llibres amb l’alumnat que els havia llegit. També va ser jurat de premis literaris, i l’AELC li atribueix estudis de sociolingüística i de dialectologia.