Jordi Valls

Qui és Jordi Valls

Entre el 2006 i el 2007, Jordi Valls va ser «Poeta de la Ciutat» de Barcelona, segons explica ell mateix en el text sobre la seva obra que va escriure per a lletrA. Els Jocs Florals de Barcelona li van donar el premi per Violència gratuïta (2006), i l’Enciclopèdia Catalana hi veu una poesia «urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat». Barcelona torna a ser el tema d’Última oda a Barcelona (2008), escrit a quatre mans amb Lluís Calvo, que l’Enciclopèdia defineix com «una antioda urbana» i que, segons Valls a lletrA, va sortir de passejades que tots dos van fer per la Barcelona menys oficial.

A lletrA, Valls explica que els seus primers llibres van sortir de premis. D’on neixen les penombres (1995) va guanyar el Martí Dot; Oratori, el Senyoriu d’Ausiàs Marc, i La mà de batre (2005), el Grandalla de poesia d’Andorra. Més endavant va obtenir el Rosa Leveroni de Cadaqués amb L’illa misteriosa (2015) i el Vicent Andrés Estellés de poesia del 2020 amb Pla 10 de l’espai exterior (2021), i va publicar la prosa poètica Pollo (2019). El setembre del 2025 Lleonard Muntaner li va publicar L’aspersor de Feynman a la col·lecció Debiaix.

L’Enciclopèdia considera la seva poesia influïda per Vicent Andrés Estellés, i el 2011 Valls va col·laborar en el número monogràfic que la revista Reduccions va dedicar al poeta. La mateixa obra li atribueix com a assaigs el Retrat de Montserrat Abelló, que va publicar l’AELC i que Valls, a lletrA, explica com el resultat de la feina feta al costat de la poeta, i L’única certesa (2008), que forma part del primer Simposi Màrius Sampere. Segons aquell text, va ser secretari i president de l’AJELC. Va col·laborar en mitjans com El Punt, i l’Enciclopèdia registra traduccions de la seva obra a l’eslovè, al romanès i a l’occità, entre altres llengües. Va néixer a Barcelona el 25 de gener de 1970.