Calla, Càndida, calla!
De què va Calla, Càndida, calla!
Els pares de la Càndida no l'escolten: a punt de fer quinze anys i amb ganes, com diu el text de presentació de l'editorial que reprodueix la pàgina de l'AELC, de «petar-la» aquest estiu, l'envien contra la seva voluntat a un poble del Penedès, a casa de l'àvia i amb els germans. Ella, horroritzada, dona per fet que no ho podrà suportar. La novel·la gira al voltant d'aquest gir de guió: als pobles del Penedès també hi ha «colles de joves, nois guapos amb rastes, festes majors amb marxa» i, segons el mateix text, «nits màgiques amb cels estelats i... summer loves». Calla, Càndida, calla! és, doncs, la crònica d'un estiu que la protagonista havia donat per perdut i que acaba sent tot el contrari del que temia, explicada amb el geni i la franquesa que defineixen el personatge.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la juvenil d'estiu, amb una protagonista de caràcter fort que es veu obligada a passar les vacances lluny d'on volia i acaba descobrint que s'hi estava equivocant. Interessarà a qui li agradi el contrast entre les expectatives d'una adolescent i el que realment li porta l'estiu, amb festes majors, nous amics i els primers enamoraments de vacances. No cal haver llegit res més de l'autora per començar-la.
Qui l'ha escrit
Escriptora i guionista barcelonina, autora d'una obra molt extensa per a infants i joves. Va debutar el 1986 amb Ostres tu, quin cacau!, ha estat traduïda amb la trilogia fantàstica La guerra de les bruixes i ha tractat temes durs com l'abús sexual infantil a Paraules emmetzinades, el llibre que més premis li ha donat.
