Escriptora i guionista barcelonina, autora d'una obra molt extensa per a infants i joves. Va debutar el 1986 amb Ostres tu, quin cacau!, ha estat traduïda amb la trilogia fantàstica La guerra de les bruixes i ha tractat temes durs com l'abús sexual infantil a Paraules emmetzinades, el llibre que més premis li ha donat.
El primer dels tres llibres de La guerra de les bruixes, del 2005. Una noia de catorze anys que viu en un poble del Pirineu es queda sense mare d'un dia per l'altre i descobreix que és al mig d'una guerra antiga entre clans de bruixes.
La seva novel·la més premiada: la desaparició d'una noia de quinze anys, reconstruïda en un sol dia i a tres veus. Sota la intriga hi ha una denúncia de l'abús sexual infantil.
Cleopatra Capdetrons
Els set cavernícoles contra el fantasma del foc
Els set cavernícoles contra els fantasmes del bosc
Els set cavernícoles contra els monstres marins
Els set cavernícoles contra les pintures del diable
La selva dels arutams
Leonor i la Coloma de la Pau
Una bala per al record
Víctor i els romans
Víctor i els vampirs
Víctor i els zombis
Víctor i «Las Meninas»
Víctor i les meduses
Cleques
El miracle de l'avi Rajadell
On és el Mil·leni?
Maite Carranza va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1958. A la biografia que ella mateixa signa a la pàgina de l’AELC es presenta com una nena que devorava els llibres dels pares —Kipling, Jack London, Jules Verne— i que a l’institut Joanot Martorell va descobrir Cortázar i García Márquez. Llicenciada en antropologia, va ser professora de llengua i literatura a secundària fins a principi dels anys noranta, quan ho va deixar per escriure.
El primer llibre, Ostres tu, quin cacau!, va sortir el 1986 i va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil. Segons el seu propi relat, s’hi va veure una novel·la «fresca, humorística i transgressora», el to que la crítica trobaria després a Frena, Càndida, frena! o Esfuma’t, Gaudenci!. També va escriure fantasia i aventura: La nit dels arutams va guanyar el Joaquim Ruyra. Als anys noranta es va dedicar sobretot al guió de televisió —el programa infantil Pinnic, premi Ondas internacional, i sèries com Poblenou, Nissaga de poder o El joc de viure—, i ja als anys 2000 va escriure els guions de Germanes de sang o Les filles de Mohamed. També ha ensenyat escriptura de guió a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1999 va publicar la primera novel·la per a adults, Sin invierno, i el 2002 va tornar a escriure per a infants amb Vols ser el nòvio de la meva germana?, premi Edebé. Després va venir la trilogia La guerra de les bruixes, amb El clan de la lloba, El desert del gel i La maledicció d’Odi, que ella mateixa diu que va ser molt ben rebuda, també en traducció. Paraules emmetzinades (2010), una novel·la d’intriga sobre abusos sexuals a infants, és la que més premis li ha donat: el seu segon Crítica Serra d’Or, l’Edebé juvenil i, en castellà, el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil.
També ha portat a la ficció altres temes compromesos: la mutilació genital femenina a El fruit del baobab, una novel·la per a adults que va preparar amb una llarga investigació periodística, i la pobresa infantil a La pel·lícula de la vida, del 2016, que va guanyar el Vaixell de Vapor. El 2018 va guanyar el Crítica Serra d’Or per tercera vegada, amb Una bala per al record. La ciutat d’Alcalà d’Henares li ha concedit el premi Cervantes Chico per la seva trajectòria.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.
