Actualitzat el
Tres amics valencians que el 1918 se'n van cap a Nova York, un home que deixa Castro del Río per Terrassa, una família que arriba a la ciutat després d'haver viscut en una cova, una travessa en pastera: deu novel·les en català sobre els qui marxen i els qui arriben. N'hi ha que passen fa un segle i n'hi ha d'actualitat, i una s'adreça a nois i noies de 14 a 16 anys.
Joaquim Espinós, filòleg de Benilloba que havia començat escrivint poesia, va guanyar amb aquesta novel·la el Ciutat de Sagunt de narrativa l'any abans que Onada la publiqués, el 2015. L'editorial hi veu la història, «no prou coneguda», dels valencians que se'n van anar als Estats Units a començament del segle XX, i la novel·la la conta a través de tres nois de divuit anys que hi viatgen el 1918.
Amb El cau, del 1966, Saladrigas ja es va situar en el corrent realista. La novel·la segueix una família que ha viscut en una cova i que arriba a la gran ciutat industrial esperant «la vida millor somniada»; el que hi troba, segons la fitxa de l'AELC, és «aquell suburbi, aquella baixa urbanitat inhòspita».
Enric Valor la va publicar el 1982, al marge del cicle de Cassana, i la seva biografia hi promet el mateix que a les altres novel·les: poca pressa i un valencià del sud carregat de lèxic. Les fonts només en descriuen l'arrencada, l'herència de dos germans: un mas extens però pobre i erm, a més de mil metres i gairebé al peu de l'Aitana. El tema, el diu el títol.
Per contar el que Proa anomena «la gran epopeia de l'emigració andalusa a Catalunya», Villatoro es queda amb un sol home, Vicente Villatoro Porcel, i amb la pregunta de per què, en ple franquisme, va deixar Castro del Río per Terrassa. Pel camí hi ha la guerra i la presó, i al final, les ganes de no fer soroll i que els fills visquin millor.
Jean Leon es deia Ceferino Carrión quan, amb vint-i-un anys, va marxar de l'Espanya de Franco, i va anar a parar a Hollywood, on segons Columna va fer amistat amb actors i actrius que admirava. Martí Gironell en va fer el que l'Enciclopèdia anomena una «biografia novel·lada de l'emprenedor i aventurer Jean Leon», i li va valer el Ramon Llull del 2018.
Joan Rendé, el Doctor Scòpius de les columnes de l'Avui, la va publicar el 2017. La Joana va arribar de la Sierra de Cazorla amb tres anys, i el seu món són els Ports i el Pirineu fins que l'accident que mata el pare la treu de cop de la infantesa; llavors, segons la sinopsi que recull l'AELC, decideix guanyar-se un lloc «en un país que ja és el seu país».
Enric Larreula, que més de vint anys va donar classes de didàctica de la llengua a l'Autònoma i que sota el franquisme havia fet classes de català als cursos clandestins d'Òmnium, hi posa la llengua al centre: la guia de l'AELC en fa l'eix del llibre, al costat de la immigració i la integració, per mitjà d'en Paco, que és fill d'immigrants. El present (en rodona) i el passat del noi (en cursiva) s'alternen fins als fets de Queraltiu, on la colla vol oposar-se a una urbanització en un espai protegit.
Maite Carranza, que ha escrit sobretot per a infants i joves, tracta en aquesta novel·la per a adults la mutilació genital femenina, i al darrere hi ha una llarga investigació periodística. A Mataró, la Binta, que estima un noi blanc, té vergonya que la seva mare, l'Aminata, gambiana, no sàpiga llegir, i entre totes dues hi entra la Lola, una pediatra que segons l'editorial s'hi involucra «perillosament». L'editorial hi veu «el xoc entre dues cultures» i la solidaritat entre dones.
Segons la biografia de l'AELC, aquesta novel·la, premi Columna del 2005, va sortir dels viatges que Núria Esponellà feia sovint a Cuba i al nord d'Àfrica, i la sinopsi diu que s'inspira en un cas real. Una professora, la Montse, acaba anant fins al Marroc arran de la Fàtima, que havia fet en pastera, amb l'Aisha, una travessa on va tenir lloc un fet insòlit.
Amb aquesta novel·la David Cirici va guanyar el Sant Jordi del 2016. En una travessa en veler per les illes gregues, el fill de set anys de l'Ernest cau per la borda i no el troben, i buscar-lo porta els adults fins als camps de refugiats de Grècia, on el drama d'una família benestant es troba de cara amb el dels qui hi viuen.