Do'm
De què va Do'm
Barcelona, als peus del Tibidabo —un nom llatí que vol dir «t'ho donaré»—, és l'escenari d'aquesta faula de ciutat. Al centre hi ha la conversa d'una parella, on l'amor ho toca tot, i al voltant, els «quatre cavallers de la poca apocalipsi» i dues belles, Alfa i Omega: entre tots fan parlar coses que normalment callen. La contracoberta que reprodueix l'AELC situa l'obra en unes edats fosques que són les d'avui, i en fa un inventari llarg: de la metafísica dels macarres al pa amb tomàquet i la seva història amagada, passant pels exilis de la darrera guerra, que encara no s'han acabat.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui un teatre de parella i de ciutat que ho barreja tot, del pa amb tomàquet a la metafísica.
Qui l'ha escrit
Poeta barceloní nascut el 1951, d'una obra que l'AELC lliga a l'oralitat i al recital. El reconeixement li va arribar el 1991, amb la reedició de La cosa aquella a Empúries. També ha traduït, ha recuperat autors oblidats com Juli Vallmitjana i ha rebut el Premi Nacional de literatura (2012), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2020) i el Premi Jaume Fuster (2025).
