El blues del detectiu immortal
De què va El blues del detectiu immortal
Qui hi acaba investigant no és cap detectiu de professió sinó un músic. Segons l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Òscar Bruch es veu «immers en una estranya investigació paral·lela», ajudant una dona anomenada O Zabala a aclarir «la misteriosa desaparició del famós detectiu privat Pepe Orvallo». Fins que arriba aquest gir, però, la vida de l'Òscar era una altra: toca el saxo en una banda de jazz de carrer —hi completen la formació en Jordi Cerdanya a la guitarra, en Pepín Orango al contrabaix i n'Ovidi Aliaga a la taula— i, de moment, es conformen a «improvisar concerts pels carrers del Barri Gòtic» per als turistes. Aquesta mateixa O Zabala és qui els obre una porta: els contracta per tocar al seu bar just quan una companyia musical s'interessa per la seva maqueta. Andreu Martín fa així que la investigació de la desaparició del detectiu s'encreui, sense avisar, amb la petita quotidianitat d'una banda de carrer.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la que comença com la crònica d'un grup de músics de carrer somiadors i acaba convertint-se en una investigació sobre la desaparició d'un detectiu privat. Interessarà a qui li agradi que el gènere negre entri per la porta del darrere, mentre el protagonista encara creu que la seva única preocupació és fer-se un lloc amb la seva banda de jazz. No cal cap coneixement previ de l'autor ni de la resta de la seva obra per seguir la trama.
Qui l'ha escrit
Un dels grans noms de la novel·la negra en català i castellà. Psicòleg de formació i guionista de còmic als inicis, ha escrit més d'un centenar de novel·les i, amb Jaume Ribera, ha creat el detectiu adolescent Flanagan. Premis Hammett, Sant Joan i Gaziel, entre d'altres.
