Actualitzat el
Un conseller valencià que sap que es morirà, un banquer que ha fet Mallorca a la seva mida, un industrial que aprofita la mort del germà, un periodista que toca el cim de la política: onze llibres en català sobre els qui manen, el que fan per manar i el que els costa. Hi ha nou novel·les i dues obres de teatre, publicades entre el 1978 i el 2014 i ordenades per any.
L'AELC hi veu la que probablement és l'obra més fresca del Sirera dels anys setanta, perquè s'emporta a l'escenari maneres de la novel·la de gènere, del cinema i del còmic d'aventures. Una expedició científica a l'Àfrica obre un conflicte internacional, i la trama d'espies i contraespies que en surt vol mostrar, segons l'associació, a quins interessos responen els estats.
Amb aquesta novel·la Jaume Cabré va guanyar el Sant Jordi del 1983, el premi que, segons la seva biografia, el va posar a primera línia. Tot passa a Feixes, una Terrassa de ficció, en els anys de la Setmana Tràgica: quan es fa pública la comanda de roba per a la campanya del Marroc que Julià Rigau ha tirat endavant aprofitant la mort del germà, els obrers de la fàbrica, els parents que el volen fer caure i un nou ric amb ganes de treure'n profit hi mouen fitxa.
Com Sic transit Glòria Swanson, la primera novel·la per a adults d'Emili Teixidor, mira cap a la infantesa de l'autor i passa entre Vic i les Guilleries, on després també passaria Pa negre. Ja adult, en Tori torna al poble on va créixer just després de la guerra, i entre els records, que arriben a trossos, apareix qui hi tenia el poder: els hereus dels amos de la colònia, amb el suport de l'Església.
Abans de la trilogia sobre el poder i els diners a la València contemporània, que va encetar el 2002, Ferran Torrent ja havia escrit aquesta sàtira coral, en què, segons Quaderns Crema, «el món de la política, la premsa i la policia fan una cursa singular per demostrar qui de tots és el més cínic». L'editorial renuncia a resumir-ne l'argument i en dona peces soltes, de la redacció d'un diari a uns agents del Mossad disfressats.
Baltasar Porcel, que ja tenia el Prudenci Bertrana per Cavalls cap a la fosca, el va tornar a guanyar el 1997 amb aquesta novel·la. Lluís Arrom, periodista, és a tocar del cim de la política, i el preu ha estat haver «pactat» amb el món i haver-hi deixat l'«ànima»; Edicions 62 hi llegeix l'ambició i l'èxit, i el buit amb què acaben.
Una presència «esmunyedissa, sensual i misteriosa», diu la presentació de l'editorial recollida a l'AELC, sembla moure els fils d'aquesta intriga de Josep Maria Quintana. El que la desencadena és la mort sobtada d'un home poderós, Teodor S. Ramis, i el que deixa al descobert són els poders de la primera postguerra, polítics i econòmics, en una ciutat petita de la Catalunya de dins.
Amb aquesta obra Llorenç Capellà va guanyar el Born de teatre del 2002, i l'AELC diu que és «potser la més coneguda» de les seves, tant pel rerefons històric i polític com per l'humor «d'una tristesa sinistra». Hi ha els qui manaven a la postguerra, el Vell, el Rector, els guàrdies civils, i davant seu, marginats com la Gitana o la Borratxa.
Moll va publicar aquesta primera novel·la de Xavier Aliaga, guanyadora del premi Vila de Lloseta. És una sàtira de la societat valenciana que la presentació de l'editorial, recollida a l'AELC, resumeix així: «especulació urbanística, degradació cultural, cobdícia sense fre», contada a través dels dietaris d'una parella en hores baixes que topa amb la corrupció; la mateixa sinopsi hi veu també una història d'amor.
Joan Garí, que segons l'Enciclopèdia destaca sobretot com a assagista, va guanyar amb aquesta novel·la el Joanot Martorell de Gandia. Un càncer de pulmó terminal obliga el conseller Víctor Vidal a mirar-se per dins per primera vegada, en plena hegemonia de la dreta valenciana, i la sinopsi que recull l'AELC hi veu alhora un retrat «sarcàstic i implacable» de la carrera política conservadora i una reflexió sobre com es lliguen poder i mort.
Segons la seva biografia, Núria Cadenes va partir de la figura de Joan March per crear Miquel Lluc, el banquer que, en paraules de l'AELC, ha «tallat i tenallat a la seva mida» tota la societat mallorquina. Amb uns textos que l'associació compara amb flaixos, la novel·la busca la persona darrere la llegenda: un home que a primera vista sembla callat, inofensiu i acomplexat.
«Investit del do de la immunitat», diu la presentació de l'editorial recollida a l'AELC: així és Germán Rojo, per a qui la resta de la humanitat són escarabats que es poden trepitjar. Arran del doble assassinat dels socis d'una assessoria financera a Barcelona, la policia acaba arribant a ell, però qui el desafia és la Melba, amb qui havia coincidit un dia qualsevol. Andreu Martín va guanyar amb aquesta novel·la el premi Ciutat d'Alzira.