Homes i No
De què va Homes i No
Dues cel·les separades per un passadís i tancades amb una reixa són tot l'escenari d'aquesta obra en dos actes, que el Diccionari de la literatura catalana llegeix com una reflexió sobre fins on arriba la llibertat i sobre el domini d'uns sobre uns altres. Al primer acte, dues parelles joves viuen sota la vigilància de l'escarceller No i volen sortir-ne, però la por les para. Al segon, els seus fills, Feda i Sorne, ho proven pel camí del coneixement i topen amb una segona reixa que també tanca No: el vigilant ha passat a ser un pres més. Com altres obres de Pedrolo d'aquells anys que la font esmenta, és deutora de l'existencialisme francès i de Beckett, i fa servir recursos del teatre de l'absurd. Pedrolo la va escriure el 1957, i es pot llegir com una al·legoria de la Catalunya del franquisme, tot i que el Diccionari hi deixa lloc per a una lectura metafísica i moral de més abast. L'Agrupació Dramàtica de Barcelona la va estrenar al Romea el 1958, i es va publicar el 1959.
A qui li agradarà
Per a qui s'interessi pel teatre català de postguerra que parlava de la llibertat a través de l'al·legoria.
Qui l'ha escrit
Va publicar més de cent títols en tots els gèneres, un ritme que no té comparació a les lletres catalanes. Autor del Mecanoscrit del segon origen i home clau de la novel·la negra en català, va treballar sempre amb la censura al damunt.
