De què va La vida normal
El llibre es tanca amb una «Postil·la» sorprenent: segons l'apartat «Argument» que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana dedica a l'obra, hi «parla d'un amic seu —ell mateix— que escriu una obra sobre un oncle seu», és a dir, Mon oncle. Hi arribem després de sis narracions que, en paraules del mateix Màrius Serra recollides per l'Associació, comparteixen un tret formal: «són relats sense persona narrativa interposada». I totes elles giren, apunta l'apartat «Tema» de la font, al voltant d'un únic assumpte: «el fet o l'experiència d'escriure».
A qui li agradarà
Per a qui vulgui sis relats construïts al voltant d'una mateixa idea: què vol dir escriure, explicada des de sis punts de vista diferents i sense narrador interposat en cap d'ells. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana el recomana «a nois i noies a partir de setze anys» per la temàtica. Interessarà especialment a qui ja hagi llegit Mon oncle, ja que el mateix Serra hi torna, en la postil·la final, per explicar com en va sortir aquella novel·la.
Qui l'ha escrit
Escriptor i enigmista barceloní. Des del 1990 és l'autor dels mots encreuats catalans de La Vanguardia, i el joc amb la llengua travessa també les seves novel·les. Ha guanyat el Ramon Llull amb Farsa i el Sant Jordi amb Plans de futur, i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2013.
Totes les edicions en català
| Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|
| 1998 | 9788482565583 | Amazon · Casa del Llibre |
