1. Llibre de meravelles
El llibre que va fer popular Estellés: la postguerra a València contada des de la gent que passava gana, s'enamorava i es moria, en un to de conversa. Escrit del 1956 al 1958, no va sortir fins al 1971.
Actualitzat el
De la València medieval d'Ausiàs March i Jaume Roig a la novel·la negra de Ferran Torrent i les novel·les per a joves de Gemma Pasqual: dotze llibres per començar a llegir autors valencians. Hi ha poesia, rondalles, assaig, novel·la històrica i novel·la d'avui, i al costat de cada un t'expliquem per què l'hem triat.
El llibre que va fer popular Estellés: la postguerra a València contada des de la gent que passava gana, s'enamorava i es moria, en un to de conversa. Escrit del 1956 al 1958, no va sortir fins al 1971.

Fuster s'hi pregunta, el 1962, què fa que els valencians siguin com són i per què hi han arribat. Va guanyar la Lletra d'Or i va obrir un debat sobre la identitat que encara no s'ha tancat.

Enric Valor va recollir trenta-sis rondalles als pobles valencians i les va reescriure amb ambició literària, conservant la manera de dir de qui les explicava. Se n'han fet edicions tant per a adults com per a la mainada.

El cavaller de Beniarjó que al segle XV va triar el català quan els poetes encara feien servir el provençal. Aquí hi ha tota la seva obra coneguda, 128 poemes d'amor, desig i mort, en una edició de referència.

Sàtira en versos curts i rimats de la València del segle XV: un home escarmentat repassa per al seu nebot viatges, oficis i tres matrimonis desgraciats, i en treu la lliçó que val més quedar-se solter. Salta del sermó a la broma i deixa un retrat de tota la ciutat.

Segons la presentació del llibre, Isabel-Clara Simó hi va acceptar el repte que Joan Fuster havia llançat als escriptors alcoians: novel·lar la Revolució del Petroli. La Júlia treballa als telers i no pensa quedar-s'hi, tot i arrossegar la mort del pare a la presó d'Alacant i la fama de bruixa de la mare.

La Dorothy té catorze anys quan en Joaquim Simon, un home de seixanta i escaig amb diners i lectures, l'afilla per fer-ne algú de qui presumir, i comença a canviar-la de dalt a baix, nom inclòs. Una versió dura del mite de Pigmalió.

La primera novel·la de la sèrie de Toni Butxana, amb la qual Ferran Torrent es va donar a conèixer, el 1984: un detectiu descregut ha de recuperar el que li han pres al comissari en cap de València. Hi sents la parla de l'Horta i del carrer.

La València dels anys seixanta vista pel Ferran Torres, un noi criat per dos oncles d'una família llibertària; fora de casa l'esperen els cafès del barri, una escola de càstigs i una Església i unes autoritats que ho vigilen tot. Una novel·la d'aprenentatge amb humor.

Un metge rural que viu sol torna a València per acompanyar el germà, un home de negocis que s'està morint, i la ciutat se li presenta com un purgatori. Mira hi capgira la Divina Comèdia: el protagonista baixa de la muntanya cap al soroll urbà i pel camí li surten al pas els set pecats capitals. Premi Sant Jordi 2002.
El papa Alexandre VI, Roderic de Borja, protagonitza aquesta novel·la, que un estudi de la Catalan Historical Review compta entre les ficcions sobre la família menys dependents de la llegenda. Va rebre el premi Crexells i, després, dos premis de la crítica.

Gemma Pasqual escriu per a joves sobre temes d'actualitat, i aquí segueix l'Amanda, una noia de Gandia amb arrels xilenes que, mentre Pinochet és detingut a Londres, rep una visita que li revela el que la mare li havia amagat. Va guanyar el premi Samaruc el 2003.