Actualitzat el
Una manera d'entrar als clàssics catalans sense perdre's: novel·la, teatre, poesia, contes i un dietari, del Pirineu medieval de Canigó a la Barcelona de la Guerra Civil. De cada llibre t'expliquem de què va i per què és aquí, perquè triïs per on començar segons el que t'agradi llegir.
Ho explica la mateixa Natàlia, a qui un noi va rebatejar Colometa en un envelat de Gràcia: el casament, els fills, els coloms que envaeixen el pis i la guerra. No hi ha queixa ni drama en la seva veu, i d'aquesta contenció en surt la força del llibre.
La Mila s'instal·la amb el marit, que ha obtingut la plaça d'ermità, en una ermita dalt d'una muntanya on gairebé no té ningú amb qui parlar. Ell no fa res; ella, de mica en mica, es replanteja què vol i què pot esperar, i Víctor Català ens ho fa viure des de dins del seu cap, amb un pastor vell que li explica rondalles i l'Ànima, un muntanyenc que ronda per allà.
Repartits entre el front d'Aragó i Barcelona, tres amics republicans veuen com la guerra els desfà l'amor, l'amistat i les idees que tenien de joves. Sales ho munta a partir de cartes i de records, i al mig hi posa en Juli Soleràs, un personatge que no s'acaba d'atrapar mai.
Poesia narrativa en dotze cants i un epíleg: al Pirineu del segle XI, en Gentil, acabat d'armar cavaller, abandona la pastora Griselda per anar darrere de Flordeneu, reina de les fades, mentre l'exèrcit cristià perd terreny davant dels sarraïns. Hi pesen tant la llegenda com el paisatge, fins al punt que la protagonista de debò és la muntanya.
«La pujada» i «L'estimbada»: els títols dels dos volums ja avisen de com acaba la història de Gil Foix, un fuster de la Ribera que la borsa converteix en pocs anys en home de negocis. A través d'ell, Oller ensenya què va fer la febre especulativa del 1881 i el 1882 amb la moral dels menestrals barcelonins.
El xoc entre la muntanya i la plana és el cor del drama: en Manelic, pastor de la serra, baixa a casar-se amb la Marta, que depèn de Sebastià, el propietari de les terres, i es troba enmig d'unes mentides i d'un poder que no sap desxifrar.
Quatre generacions d'una família de botiguers barcelonins han viscut per a La Puntual, i el Ramonet, l'últim de tots, vol ser escultor. Rusiñol ho resol sense cap trencament: al final és la botiga qui paga l'escultura. Avança per escenes curtes, com les vinyetes d'una auca.
Dona Obdúlia Montcada, darrera d'una casa noble de Palma, agonitza envoltada de parents i coneguts que esperen l'herència. Villalonga aprofita l'escena per riure's de la Mallorca senyorial i dels escriptors que la lloaven.
Els Lloberola, nobles de títol i de segles, s'arruïnen entre préstecs, favors i embolics de llit, mentre els néts es mouen per una Barcelona que ja corre massa per a ells. Sagarra passa dels salons als carrers de mala nota i salta dels anys de Primo de Rivera als primers de la República.
Trenta-un contes en què succeeix el que no hauria de poder succeir i ningú no se n'estranya. És el Calders de la ironia i del conte fantàstic, i hi trobaràs dues peces molt citades, «El desert» i «La maleta marinera».
Espriu agafa la imatge escolar de la península com una pell de brau estesa i en fa una ferida. En aquest país que anomena Sepharad hi posa les lluites entre germans, la retòrica del poder i la pregunta de si es pot conviure sense violència.
El dietari que Pla va obrir el dia que feia vint-i-un anys, el 1918, i va tancar just abans d'anar-se'n a París. Entre Palafrugell i la Barcelona de l'Ateneu i dels diaris, s'hi veu com es forma un escriptor que aprèn a mirar el seu entorn sense complaença.