Mossèn Alcover vist pel seu deixeble, el cardenal Vidal i Barraquer, Carles Riba, un separatista oblidat, Blasco Ibáñez, Francesc Cambó, l'home a qui Rodoreda va dedicar La plaça del Diamant, la joventut de Gabriel Ferrater i la de Palau i Fabre, i Joanot Martorell: deu biografies escrites en català. Entre els autors hi ha historiadors, filòlegs, un crític, un capellà i un metge.
Com els hem triat: Llibres del catàleg d'Exlibris escrits originalment en català i d'un sol autor que expliquen la vida d'una persona real, o una etapa de la seva vida, i que no són memòries: qui escriu no és la persona biografiada. Ho diu la fitxa revisada de l'obra o, per a les biografies de Vidal i Barraquer i de Carles Riba, que tenen fitxa de catàleg, la biografia de l'autor. N'hem deixat fora les biografies novel·lades. Un llibre per autor i cap que ja surti en una altra llista nostra; nou tenen almenys una edició, i Un home de combat (mossèn Alcover) encara no. Van per any de publicació; quan les nostres dades no el tenen, prenem el de l'edició que tenim (La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez). La biografia de Joanot Martorell no té any a les nostres dades i va al final.
Per començar
Un home de combat (mossèn Alcover)Francesc de Borja Moll
El 1962, l'any que va donar per enllestit el Diccionari català-valencià-balear, Francesc de Borja Moll va publicar també la biografia del seu mestre, l'home que l'havia engegat. La sinopsi editorial que recull l'AELC presenta mossèn Alcover com «un personatge polèmic a la seva època», i el llibre s'atura, entre altres coses, en la seva relació amb l'Institut d'Estudis Catalans. Moll i Alcover havien treballat junts onze anys.
Per a qui: Per a qui hagi fet servir el Diccionari català-valencià-balear i vulgui saber qui el va començar.
Ramon Muntanyola, capellà a la Selva del Camp i a Salou, on va ser rector, va escriure el 1970 aquesta biografia del cardenal Vidal i Barraquer, que ja des del títol anomena cardenal de la pau. L'Enciclopèdia Catalana el recorda com a «orador de masses» i com a poeta d'arrels verdaguerianes, i explica que el govern li va suprimir una revista que treia, Ressò.
Per a qui: Per a qui vulgui acostar-se al cardenal Vidal i Barraquer a través d'un capellà que escrivia en català.
Llatinista, traductor de Virgili i d'Ovidi i catedràtic a l'Autònoma, Jaume Medina va escriure diversos llibres sobre Carles Riba, i aquesta biografia en dos volums, del 1989, va guanyar el Crítica Serra d'Or en la categoria de recerca. L'AELC en recull una confessió sobre el poeta: «Jo no he llegit mai més cap escriptor com he llegit aquest».
Per a qui: Per a qui hagi llegit les Elegies de Bierville i vulgui saber qui era l'home que les va escriure.
Segons l'Enciclopèdia Catalana, els articles de Joan Esculies estudien el separatisme català d'abans de la Segona República, i aquesta biografia en treu de l'oblit un personatge que, diu Edicions de 1984, havia quedat fora del radar dels historiadors. Joan Solé i Pla (1874-1950), metge, va contribuir a la llegenda dels dotze mil catalans enrolats a la Legió estrangera a la Primera Guerra Mundial, i el llibre l'acompanya fins a Colòmbia, on es va exiliar.
Per a qui: Per a qui li agradi descobrir personatges que s'havien quedat en un racó de la història.
Joan Francesc Mira, novel·lista, antropòleg i traductor de la Divina Comèdia, ha escrit també sobre els Borja i sant Vicent Ferrer, i aquí s'ocupa de Vicent Blasco Ibáñez en un llibre de format gran, il·lustrat amb fotografies i documents d'època. Bromera en resumeix el personatge amb tres etiquetes: «republicà convençut, periodista combatiu i escriptor multimilionari».
Per a qui: Per a qui li agradin les biografies amb fotos i papers d'època.
Historiador del catalanisme i de la Restauració, Borja de Riquer s'havia doctorat amb una tesi sobre la Lliga Regionalista, i aquí torna a explicar, amb documentació nova segons Edicions 62, la vida de Francesc Cambó (1876-1947). L'editorial hi fa coincidir la fortuna i el gir conservador del polític, i en diu que va ser el mecenes que més va pesar en la cultura catalana del segle XX.
Per a qui: Per a qui vulgui entendre com un mateix home podia ser alhora polític conservador i mecenes de la cultura catalana.
Joaquim Torra, que ja havia dedicat llibres a les vides d'Eugeni Xammar i de Manuel Fontdevila, escriu aquí la de Joan Prat, que signava Armand Obiols. Empúries recorda que Mercè Rodoreda li va dedicar La plaça del Diamant i que tenia fama de crític «implacable», i deixa oberta una pregunta: què feia en un camp de treball nazi de Bordeus.
Per a qui: Per a qui hagi llegit La plaça del Diamant i s'hagi fixat en la dedicatòria.
Metge endocrinòleg i dramaturg de Reus, Ramon Gomis ja havia dedicat un assaig biogràfic a Gabriel Ferrater quan va tornar al poeta amb aquest llibre, que revisa amb documents i testimonis episodis de la infància i la joventut com les temporades al Picarany o els anys de la guerra. Empúries diu que el que en sabíem era en bona mesura «una llegenda construïda per ell mateix i el seu entorn».
Per a qui: Per a qui sàpiga de memòria algun poema de Ferrater i desconfiï de les anècdotes que corren sobre ell.
Julià Guillamon, crític literari, ha comissariat una exposició sobre Josep Palau i Fabre, i en aquest llibre en reconstrueix la joventut, de la República a la guerra. Galaxia Gutenberg hi llegeix el xoc d'un «poeta rebel, enfrontat al món burgès dels pares», i avisa que, quan el relat arriba a la guerra, els emboscats hi tenen el seu espai.
Per a qui: Per a qui hagi estat jove i rebel en una casa on les coses s'havien de fer d'una altra manera.
Silvestre Vilaplana també ha fet de la vida de Joanot Martorell una novel·la premiada, i aquí l'explica sense ficció, en una biografia il·lustrada que Bromera va publicar amb voluntat divulgativa als sis-cents anys del naixement del cavaller. El segueix de la València del segle XV a corts com les de Nàpols o Anglaterra, i es pregunta quant de la seva vida va passar al Tirant lo Blanc.
Per a qui: Per a qui estigui llegint el Tirant a l'institut i vulgui posar-li cara a l'autor.
Fem servir cookies d'analítica (Google Analytics) per saber quines pàgines es llegeixen i millorar el web. Només les activem si ho acceptes. Més informació
