Actualitzat el
Llibreters de vell que es barallen per una Bíblia perduda, un personatge que surt a buscar l'escriptor que el va inspirar, un escriptor vell que deixa en herència les novel·les que no escriurà: dotze llibres en català sobre llegir, escriure i viure entre llibres. Hi ha set novel·les i cinc assaigs, de Rafael Tasis a Joaquim Carbó, per ordre de publicació.
Per a l'AELC, Rafael Tasis «encetà el gènere negre dins les nostres lletres» amb aquesta novel·la, la primera de la trilogia policíaca que va escriure de tornada de l'exili, quan feia d'impressor i de llibreter. El crim té a veure amb llibres: reapareix una Bíblia de Bonifaci Ferrer que es creia perduda, i en una Barcelona encara republicana se la disputen bibliòmans i llibreters de vell, mentre els morts s'hi van sumant.
Segons la seva biografia, és el llibre on Montserrat Roig parla d'ella mateixa, i el més fàcil d'encetar de tot el que va publicar. Són apunts de tota una carrera, que no sempre s'avenen entre ells, i hi tornen sempre la vida i els llibres, les dues coses que tenia per pàtria.
La biografia de Terenci Moix hi veu una burla del món intel·lectual català dels anys seixanta, i el llibre va obtenir la Lletra d'Or i el Ramon Llull. L'AELC hi troba, al voltant de Lleonard Pler i del «misteri revolucionari» que l'envolta, «un autèntic vademècum de l'estat de la qüestió de la cultura catalana, i de la literatura sobretot». La versió definitiva, de vuit-centes pàgines, no va sortir fins al 1992, en bona part per l'empenta de Pere Gimferrer.
Per a l'AELC, és la novel·la que va donar renom a Manuel Baixauli, i la seva biografia diu que tracta de «l'obsessió per l'escriptura i la capacitat per transformar la vida i les persones». L'home manuscrit del títol vol trobar l'escriptor que el va inspirar; la sinopsi editorial en diu «la història d'una impossibilitat, d'un desig, d'un somni».
Joan Margarit, arquitecte i catedràtic de càlcul d'estructures, hi va posar per escrit el 2009 com entenia l'ofici de poeta. La sinopsi de la segona edició, que reprodueix l'AELC, hi troba la idea que un poema s'ha de «buscar, trobar, escriure, reescriure, treballar-lo fins al final», i l'exigència que qui vulgui ser poeta faci de «qualsevol situació personal» un lloc on la seva obra continuï.
Amb aquesta novel·la, Carles Casajuana va guanyar el Ramon Llull del 2009, i la seva pàgina a l'AELC la presenta com un «homenatge a la figura de l'escriptor» que defensa la llengua. Els protagonistes són dos novel·listes catalans, un que escriu en castellà i un altre en català, convençuts tots dos de la seva tria: Ramón Balaguer s'encastella en un pis que li volen comprar per poder acabar la novel·la, i Miquel Rovira investiga, amb esquema policíac, per què una Catalunya imaginada ha perdut el català.
Josep Ballester, poeta i professor d'educació literària, fa aquí de guia per autors que rellegeix per gust, d'Eco a Verne o de Goethe a Dario Fo. Nova Editorial Moll hi veu un efecte gairebé hipnòtic, perquè les lectures que proposa acaben fent de «verí de la serp»: un cop tastades, no hi ha manera de deixar de llegir.
Narcís Comadira obre aquest recull d'assaigs amb una lectura de l'Any litúrgic com a obra d'art total, i hi estudia poetes com Dante, Péguy, Verdaguer o Carner, que és, segons l'AELC, un dels tres mestres que reconeix. El títol ve d'Homer, i d'aquí la presentació de l'editorial, recollida a l'AELC, extreu una manera d'entendre la poesia: la paraula que fa efecte en qui l'escolta.
El pòrtic de l'AELC posa aquesta novel·la a la banda de la memòria de la narrativa d'Antoni Marí, i la sinopsi editorial explica que tot neix de dues paraules llegides en un llibre, «estat d'absència». El narrador en busca el rastre en Llull, Descartes, Dostoievski o Jünger, i la recerca acaba entrant en la seva pròpia vida.
Fora del cicle de L'atzar i les ombres, Julià de Jòdar va publicar el 2013 aquesta novel·la, que Proa qualifica d'exuberant i de molt humor. Un home molt gras mira el món des de dalt d'un colomar i hi rep sovint un escriptor que aspira a un «best seller de qualitat» i que guarda un secret.
Martí Domínguez, biòleg i autor d'una trilogia de novel·les sobre la Il·lustració francesa, va guanyar amb aquest assaig el Carles Rahola. Hi explica la redescoberta del De rerum natura, de l'última còpia que es va trobar en un monestir alemany a començament del segle XV fins a l'empremta que deixa en Darwin, i la presentació de l'editorial que reprodueix l'associació hi veu un homenatge al poeta romà i un al·legat contra el fanatisme religiós.
Joaquim Carbó ha escrit sobretot per a infants i joves, i l'AELC veu en aquesta novel·la la més ambiciosa de les seves obres. Parteix d'unes notes amb arguments de novel·les que un escriptor gran ja no podrà escriure i que el seu veí, un noi, intenta ordenar; així, diu l'associació, «passa a formar part, sense saber-ho, del procés d'escriptura».