
1. El quadern gris
Gairebé dos anys de la vida de Pla, del 1918 al 1919, entre la família a Palafrugell i l'Ateneu i les redaccions de Barcelona. Hi surten el carrer, la gent, el paisatge i les lectures, i sobretot un jove que aprèn a mirar.
Actualitzat el
Escriptors que expliquen la seva vida o que l'anoten dia a dia: la joventut de Pla i de Gaziel, la guerra i l'exili de Teresa Pàmies i de Tísner, la postguerra a Mallorca, una aula en plena guerra o un viatge per la llengua. De cada llibre t'expliquem què hi trobaràs i per a qui pot ser.

Gairebé dos anys de la vida de Pla, del 1918 al 1919, entre la família a Palafrugell i l'Ateneu i les redaccions de Barcelona. Hi surten el carrer, la gent, el paisatge i les lectures, i sobretot un jove que aprèn a mirar.

Gaziel hi repassa la vida des que la família deixa Sant Feliu de Guíxols per Barcelona, el 1893, fins al 1914, en cinc parts que giren al voltant de fets com la guerra de Cuba o l'estada a París. No és un inventari de records: el Diccionari de la literatura catalana en diu una «autobiografia moral».
Teresa Pàmies evoca l'època en què dirigia, encara adolescent, les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, convençuda que la guerra es podia guanyar. No és història militar: hi compten les persones, les seves conviccions i el que van acabar pagant.

La continuació: el 1939, amb dinou anys, Pàmies passa els Pirineus amb els republicans vençuts i acaba al camp de Magnac-Laval, on tothom es pensava que tornaria en poques setmanes. Hi afegeix cartes de companyes que es van quedar al país i retalls de la premsa del moment.

Quatre volums de memòries de Tísner: la infantesa a Barcelona, la guerra, l'exili a Mèxic —on va fer d'escenògraf i de guionista— i el retorn el 1965. La prosa és viva i anecdòtica, i està plena de noms coneguts.

Un dietari que és alhora assaig: Fuster hi salta, en fragments, del nacionalisme a la crítica literària, l'art, la música o el paisatge. Edicions 3i4 en diu «la millor porta d'entrada a la seva obra».
Dos volums que recorren la vida d'Aurora Bertrana fins que torna de l'exili: la Girona de la infantesa, Tahití, la política i el Lyceum Club dels anys trenta, la guerra i els anys a Suïssa. El primer va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or.
Als setze anys, en plena guerra, Joan Triadú va haver de fer de mestre a Granollers perquè molts mestres eren al front. Aquest dietari n'explica l'experiència i, segons l'AELC, fa «el retrat d'una generació que va créixer abans d'hora».

Janer Manila torna a l'Algaida de la postguerra, un poble sense secrets on una família es guanya la vida venent roba a les fires. Entre monges, llegendes i cançons picants, el llibre arriba fins als anys seixanta, quan els Beatles fan d'avís que tot canviarà.
Per anotar com parlava la gent, Antoni Maria Alcover i el romanista alemany Bernhard Schädel van recórrer l'estiu del 1906 desenes de pobles de parla catalana, i aquest és el dietari que Alcover en va deixar: paisatges, gent que els va donar un cop de mà, anècdotes i maldecaps del camí.

Mig segle d'escriptura revisat per l'autora: segons Edicions 62, Carme Riera hi barreja autobiografia, memòries i teoria literària i s'atura en el dictamen que la censura va fer de la seva primera novel·la. L'editorial hi veu també un agraïment als lectors que l'han acompanyada.
No és una crònica de campanya: Marià Vayreda, que de molt jove s'havia allistat amb els carlins en la guerra del 1872-1876, hi intenta entendre, més de vint anys després, el jove que havia estat. El que en fa la força és el testimoni de qui ho va veure de prop.