Actualitzat el
Les idees econòmiques del 1760 al 1840, la història religiosa contemporània, els deportats als camps nazis, les emissions en català de la Pirenaica, una història de Catalunya, la lliçó que Tarradellas va treure del 1934, el PSUC, cinquanta antics calls, el passat musulmà i els intel·lectuals de la Guerra Freda: deu llibres en català sobre la història de Catalunya. Els signen historiadors, periodistes, filòlegs i escriptors.
És un dels dos llibres sobre els economistes clàssics que l'Enciclopèdia Catalana destaca d'Ernest Lluch, i en resumeix la tesi doctoral. Hi estudia les idees econòmiques que corrien per Catalunya entre el 1760 i el 1840, amb un fil que el subtítol fa explícit: d'on surt, com a idea, el proteccionisme. Per a Edicions 62, no ha perdut vigència.
El títol ja diu de què tracta: la història religiosa de Catalunya en l'època contemporània. L'Enciclopèdia Catalana divideix en quatre camps l'obra d'historiador de Josep Massot i Muntaner, i l'Església catalana n'és un. Monjo de Montserrat, va publicar aquest llibre el 1973 a Publicacions de l'Abadia, de la qual va ser director a partir del 1971.
Qui parla en aquest llibre són els deportats: Montserrat Roig hi coordina testimonis de gent dels Països Catalans que va passar pels camps nazis, i Neus Real, a l'AELC, el veu documentat però no neutral, perquè l'autora no amaga de quin costat és. Roig hi va treballar del 1973 al 1976, empesa per l'historiador Josep Benet, i el llibre, del 1977, va guanyar el Crítica Serra d'Or.
Emili Vilaseca, Jordi Català, va ser la primera veu del programa que Radio España Independiente, la Pirenaica, emetia en català, i Teresa Pàmies, que a l'exili havia estat redactora de Ràdio Praga, li adreça la dedicatòria d'aquest llibre. Segons l'AELC, el que s'hi deixa en primer terme són les persones que van fer possible que el català s'hi sentís.
Josep Fontana, deixeble de Jaume Vicens i Vives, de Pierre Vilar i de Ferran Soldevila, va publicar el 2014 aquest llibre, que es presenta al subtítol com una història de Catalunya i que va obtenir el Crítica Serra d'Or en la modalitat d'humanitats. Catedràtic d'història econòmica, havia estudiat a fons els episodis revolucionaris del 1820 i del 1868, i va impulsar revistes com Recerques i L'Avenç.
La tesi doctoral de Joan Esculies tractava la primera etapa de Josep Tarradellas, i en aquest assaig, segons Edicions de 1984, discuteix el Tarradellas moderat que se sol esgrimir en el debat sobiranista. Tot surt de l'octubre del 1934: Tarradellas en va concloure que calia no repetir l'error de Companys, que per a ell havia estat «no mantenir la unitat del catalanisme i supeditar la política catalana a l'espanyola».
Periodista que ha escrit sobre la Nova Cançó i sobre ETA, Antoni Batista ha fet també la crònica de la dictadura i de l'antifranquisme, i aquesta segueix el PSUC, un partit que segons Pòrtic «incomodava tant el franquisme com cert antifranquisme espanyol». L'editorial avança que la CIA va contribuir a fer-lo desaparèixer.
Doctor en filologia semítica i professor d'hebreu a la Universitat de Barcelona, Manuel Forcano ja havia fet divulgació històrica amb Els jueus catalans quan Cossetània li va publicar, el 2017, aquesta tria il·lustrada de cinquanta indrets que havien tingut call; conservar-ne restes era una de les condicions per ser-hi. L'editorial n'encapçala la presentació amb aquesta frase: «Catalunya va ser un país de jueus».
Dolors Bramon, filòloga, ha estudiat les cròniques àrabs de la Catalunya altmedieval i els arabismes del català, i aquí resegueix la presència musulmana a les terres catalanes, dels primers que hi arriben, al segle VIII, als moriscos expulsats, desmuntant de passada més d'un mite. Angle en destaca alguna curiositat de lèxic: el romesco i l'enxaneta, per exemple, deuen el nom a l'àrab.
Antoni Tàpies i Manuel Vázquez Montalbán, i també Joan Triadú, Pere Calders i Maria Aurèlia Capmany, tots tres biografiats per Agustí Pons, són alguns dels intel·lectuals catalans que aquest llibre situa en la Guerra Freda, que segons Edicions de 1984 també es va disputar en el terreny de la cultura. Pons, periodista, va ser un dels fundadors de l'Avui.