Actualitzat el
El front i la rereguarda, els camps de concentració, l'exili a Mèxic i la postguerra a pagès i a ciutat: aquestes onze novel·les ho expliquen des de punts de vista molt diferents. Algunes les van escriure autors que ho havien viscut; d'altres miren enrere des de molts anys després.
Tres amics del bàndol republicà, repartits entre el front d'Aragó i Barcelona, busquen una glòria que no arriba. Sales construeix la novel·la amb cartes i records i hi mostra com la guerra fa miques les amistats, els amors i les idees amb què tots havien començat.
Primer el casament, després els fills i els coloms, i al damunt de tot la guerra: la Natàlia ho explica tot amb una veu que no s'altera mai. Aquí la guerra es viu des de casa i no des del front.
Joaquim Amat-Piniella va ser pres a Mauthausen i, un cop alliberat el 1945, va escriure aquesta novel·la sobre la vida al camp mentre es refeia a Andorra. No es va poder publicar en català fins al 1963.
Barcelona, 18 de juliol del 1936: la Valentina Mur, jove anarquista, perd el pare el dia del cop d'estat i es veu arrossegada per la revolució, mentre un jove comunista, Ramon Mercader, s'hi fixa. Va guanyar el Premi Ramon Llull 2011.
En plena guerra, a Barcelona, en Joan Gaeli es converteix en el profeta d'un home que fa miracles, i els miracles porten conseqüències que ningú no havia previst. Calders la va escriure durant la guerra, el manuscrit es va perdre i no va veure la llum fins al 1986.
Bartra havia estat reclòs al camp d'Argelers, i hi situa quatre republicans derrotats, molt diferents entre ells, que malviuen en una barraca feta amb les seves mans entre la fam, el fred i les humiliacions. En surt un llibre a mig camí del testimoni i del poema.
Calders, que havia conegut aquell món, segueix els catalans que es van establir i van treballar a Mèxic, i més que els fets li interessa el que els passa per dins en viure lluny de casa i sense arrelar del tot. Va guanyar el Premi Sant Jordi.
L'Andreu té el pare pres per haver estat republicà i la mare treballant en una fàbrica, i per això viu la postguerra amb uns parents pagesos a la plana de Vic. Ho recorda de gran: la gana, els jocs cruels i tot allò que a casa no es deia.
Unes obres a l'escola de Torena, al Pallars, treuen a la llum els papers d'Oriol Fontelles, el mestre dels anys quaranta que la versió oficial té per màrtir. La mestra que els llegeix el 2002 hi troba una altra història, i la novel·la va i ve entre les dues èpoques.
Abandonada de petita a l'entrada d'una torre, la Cecília se'n va de casa per saber qui és i acaba vivint als marges de la Barcelona de la postguerra. Al seu voltant hi passa gent que ha conegut la presó, la tortura o l'exili.
Després de dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia Miralpeix torna a Barcelona el 1974, i el retrobament amb els seus li fa veure tot el que ha canviat. Montserrat Roig hi fa el retrat d'una família de la petita burgesia de l'Eixample durant el franquisme i de tot el que se'ls exigia a les dones.