Actualitzat el
Un home que perd el seny explicat per tres amics, un poeta a qui l'esclerosi múltiple canvia els versos, un noi a qui neguen l'eutanàsia, una noia amb anorèxia, una professora sola amb un càncer, un nen de sisè a qui no diuen el nom de la seva malaltia i una parella de més de vuitanta anys amb dos diagnòstics: deu llibres en català sobre la malaltia. Tres són de literatura infantil i juvenil segons les nostres dades.
Un metge, Giberga, un advocat, Armengol, i el narrador comenten entre ells el que li passa a Daniel Serrallonga, que gairebé sempre arriba al lector de segona mà, a bocins i vist de tres maneres. A sota hi ha el determinisme del naturalisme de Zola, que Oller, segons el Diccionari de la literatura catalana, no va acceptar mai del tot; l'Enciclopèdia hi veu «un estudi molt subtil d'un cas de trastorn mental».
Els líquens al moll dels ossos o el plom a les venes són imatges d'aquest recull, que encapçala els llibres que Miquel Martí i Pol va escriure després que se li manifestés l'esclerosi múltiple. El Diccionari de la literatura catalana hi troba el cos i el país pensats junts, amb els seus límits, i l'Enciclopèdia diu que la malaltia «repercutí d'una manera decisiva en la seva poesia».
Un noi malalt a qui neguen l'eutanàsia s'escapa de l'hospital, i una noia que també ha fugit acaba passant un mes amb ell a la muntanya: segons la guia que en publica l'AELC, les dues històries comencen per separat. Pau Joan Hernàndez la va publicar amb divuit anys, i el pòrtic de l'AELC la considera «el seu més gran èxit».
La sinopsi que recull l'AELC presenta aquesta novel·la de Gemma Lienas, premi L'Odissea del 1999, com el testimoni d'una malaltia poc coneguda i greu. És l'anorèxia nerviosa, i la Marta, que fins llavors pensava en l'amor i en els amics, acaba a l'hospital al cap de poc, en una casa on els pares temen l'atur i on ningú no s'ho havia plantejat mai.
Un amic que el ve a veure, una minyona, un professor particular, el metge, la mare: en tots descobreix el Màxim, segons l'AELC, una sensualitat que també troba a les pintures de casa. Té vuit anys i està malalt, i després convalescent, cosa que li estalvia esforços i li deixa temps per imaginar; l'associació diu que la peresa li obre «un univers de possibilitats».
Durant la quimioteràpia, a la Clara Llabrés, professora d'universitat que passa sola un càncer de pit a València, li torna al cap la seva illa, Menorca, i el mar que troba a faltar. Va ser la primera novel·la d'Esperança Camps, premi Joanot Martorell del 2003, i l'AELC la defineix com «una novel·la de sentiments, però també de sensacions, de tacte i d'olors».
Per explicar-li la malaltia sense dir-ne el nom, la psicòloga converteix la quimioteràpia en l'arma d'un cavaller, i la mare li regala el Tirant lo Blanc, que passa a ser el seu heroi. En Roger va a sisè i té la malaltia de Hodgkin, un càncer que els adults li amaguen; té al costat el seu amic Carles i, a l'estiu, l'Ona, que l'acosta a les colles de diables.
Hi surten, segons l'AELC, la morfina, Cortázar, Pina Bausch i Bergman, i l'associació avisa que «l'amor i la mort també poden ser pornogràfics». La Nora i l'Ernest, que comparteixen l'afició al cinema, han passat dels vuitanta quan els arriben dos diagnòstics, un d'Alzheimer i un de càncer; el pòrtic de l'AELC la destaca, al costat de 55 taques & gargots, entre els llibres per a adults de Miquel Obiols.
La música és el que uneix l'Alba amb la Laura, i de la Laura se n'acaba enamorant, en una clínica psiquiàtrica on està ingressada per anorèxia amb disset anys. Bromera la presenta com una història optimista, i Joan Adell Álvarez, llicenciat en farmàcia i en medicina, hi va guanyar el premi Ciutat d'Elx del 2017.
La relació entre la Sofia i la Laia, àvia i néta, està feta de paraules, i el relat es concentra, segons l'AELC, en el fet que l'Alzheimer s'emporta la parla. L'il·lustra Joan Miró Oró, i l'escriu Pere Martí i Bertran, que va fer durant anys crítica de literatura infantil i juvenil a la ràdio i a la premsa i en qui l'Enciclopèdia destaca «l'elevada elaboració lingüística dels textos».