La bogeria

Argument

Daniel Serrallonga és el centre de la novel·la, però el lector gairebé sempre en sap les coses de segona mà. Les hi porten tres amics que es van trobant i en comenten les novetats: el narrador, Giberga, que el Diccionari de la literatura catalana (DLC) fa metge, i Armengol, advocat. La guia de lectura Lecturanda de Grup 62 hi insisteix: quan Serrallonga s’exalta, mai no ho presenciem directament, sinó que sempre ens ho explica algú altre. Rosa Cabré (lletrA) hi afegeix la durada, perquè el cas s’hi segueix «al llarg dels anys».

La novel·la el segueix fins a la mort, diu el DLC, i el qüestionari de la guia en precisa el lloc: el manicomi. L’última escena, també segons la guia, és el seu enterrament, i per resumir-la la guia tria una frase feta: tot plegat acaba «com el rosari de l’Aurora».

Pel camí, el DLC diu que la novel·la fa contrastar les vides dels quatre personatges. La dona del narrador, segons la guia, és la Matildeta, i quan ell se’n va a viure a Barcelona al·lega la inseguretat que hi han portat els carlins. Cap al final de la història, diu també la guia, ell i Serrallonga es veuen sovint.

Tot havia començat el 1867. La guia cita el primer paràgraf, on el narrador situa l’acció «a mig curs del 67», i unes línies més avall parla d’unes «escopetades a la Rambla» la nit abans. Segons la mateixa guia, la primera trobada amb Serrallonga, que és de Vilaniu, té lloc en un cafè, i el punt feble que té a l’inici de la novel·la és el joc.

Grup 62 el presenta com un ric propietari i un «aferrissat partidari» del general Prim, i la sinopsi de la XTEC que reprodueix l’AELC el situa en aquest bàndol durant la revolució del 1868. Quan l’empresonen, explica la guia, Armengol es compromet a buscar-li una publicació clandestina i revolucionària que li tregui els escrits signats amb un altre nom. En un dels fragments de la novel·la que la guia transcriu, algú porta notícies seves: acaba de muntar a Vilaniu una foneria de ferro que fa «un gran bé al poble», i potser en aquell moment és a Madrid «a fer de diputat». Les seves gestions als ministeris de la capital, segons la guia, les explica Armengol.

Grup 62 situa en l’assassinat de Prim el punt on la ment se li comença a desfer, en un procés que qualifica de «lent i indeturable». La guia en recull un moment de rauxa: a propòsit d’un plet que ha perdut a Vilaniu, Serrallonga diu del jutge que és «un ximple, un tocacampanes, un taral·lirot». També es casa, i la guia en dona el motiu: «per fer enrabiar les germanes i per punt».

Temes

• La follia i qui la jutja. Rosa Cabré (lletrA) hi veu l’evolució de la bogeria explicada «en termes de determinisme científic», d’acord amb Zola. El DLC hi posa un matís: el determinisme és justament el que Oller mai no va acceptar del naturalisme, i la novel·la el discuteix. Giberga el fa seu; Armengol i el narrador hi oposen la compassió.
• La societat davant el malalt. El DLC hi llegeix una denúncia: Oller hi titlla d’«errònia i injusta» la feina dels manicomis, i hi vol fer veure el pes de la follia sobre les famílies i sobre una societat que s’hi mostra insensible.
• L’idealisme polític. La presentació de Grup 62 contraposa l’idealisme de Serrallonga al racionalisme de Giberga. Rosa Cabré, per la seva banda, hi veu el rastre del desengany del mateix Oller amb la revolució del 1868, uns fets que havia viscut com una alliberació.
• Un cas contat per altres. La Gran enciclopèdia catalana en parla com d’un estudi «molt subtil» d’un trastorn mental, i el Nou diccionari 62, que lletrA reprodueix, com d’un cas clínic que arriba al lector per diverses veus.

Per treballar-la a classe

• Per què Oller fa que les crisis de Serrallonga ens arribin sempre explicades per un altre, i què hi guanya: la guia de Grup 62 ho planteja durant la lectura.
• Comparar què pensen de la malaltia Giberga, Armengol i el narrador, i posar-ho al costat del determinisme de Zola (guia de Grup 62; DLC).
• Situar la novel·la als anys de Narváez i de Prim i calcular quant de temps abasta, com proposa la guia.
• La llengua: la guia fa buscar-hi llatinades i barbarismes, i dir com formularíem avui algunes expressions d’Oller.