Actualitzat el
Un diputat escanyat al seient del fons d'un autocar de línia, un tret a la matinada, en un mas de la muntanya d'Alcoi, les restes d'un historiador que desapareixen: onze llibres en català on mana l'enigma. No són novel·la negra, que té llista pròpia, sinó intrigues que et fan passar pàgines per saber qui, com i per què.
Quan una mestra novella arriba al poble, fa poc que hi ha mort una alumna, i abans ja hi havien trobat mortes tres noies més. Sense voler-ho, la mestra es queda uns papers que el Vaticà busca, i Teixidor dona veu, al costat d'ella, a qui en el seu dia va haver de jutjar el que diuen aquells papers, en una història que va de la Guerra Civil al llindar de la Transició. Va guanyar el premi Sant Jordi.
Tot surt d'un tret disparat a la matinada, en un mas de la muntanya d'Alcoi, amb un nen com a únic testimoni, i d'aquí la trama salta a Viena, Londres i Madrid darrere d'un pintor estrany i de dos germans bessons. Isabel-Clara Simó hi fica el món de les obres d'art falsificades i hi barreja personatges reals, com el pintor Antoni Miró.
Un autocar de línia surt de Barcelona i no s'atura enlloc, però al seient del fons hi apareix un diputat conservador escanyat: tots els passatgers en són sospitosos. El cas capgira una ciutat de comarques tranquil·la, i la sinopsi que en dona l'AELC en fa una intriga amb humor.
Han desaparegut les restes de l'historiador Antoni de Capmany i de Montpalau, i és Joan Perucho mateix qui es posa a investigar-ho, en un gran guinyol d'època on el baró de Maldà té un homuncle que li escriu el Calaix de sastre. Columna, a la contraportada, hi veu parentiu amb Voltaire i en destaca la voluntat de denúncia.
Disset casos del detectiu Lluís Arquer en què el lector ha d'endevinar, per deducció, qui és el culpable o per què ho ha fet. Jaume Fuster els va plantejar com un joc, i l'AELC explica que van servir de base per a un concurs de TV3.
L'assassinat d'un banquer obliga l'oficial Andreu Boix a treballar sense escrúpols en una Andorra convertida en camp de joc de serveis secrets rivals. Haurà d'anar fins a Madrid a remenar papers vells, i la novel·la d'Albert Villaró va guanyar el premi Prudenci Bertrana.
L'estiu del 1913 troben mort a l'hotel Ritz de París, en circumstàncies estranyes, el menorquí Daniel Clark, i un altre menorquí, el jove Roger Codina, es capbussa en el cas fins que no en pot sortir. Rere el misteri hi ha la Menorca del segle XIX i el crac bancari del 1911, i és l'últim volum d'una saga iniciada amb Els Nikolaidis.
Vint-i-dos anys després, l'Erna torna a València a escriure una novel·la i, mentre escriu, rep cartes anònimes amb molt de sexe i molt de misteri. No sap qui les hi envia i es posa a esbrinar-ho, en una trama que la sinopsi editorial recollida per l'AELC compara amb una milonga.
Durant la vaga universitària contra Bolonya, el novembre del 2008, un estudiant romanès de l'Autònoma s'esfuma sense deixar rastre, i és només el començament. Carme Riera hi fa intervenir professors, estudiants i Mossos, i va multiplicant les víctimes i els sospitosos.
El casino de la Rabassada obre les portes el juliol del 1911 amb un cap de seguretat, en Víctor Pons, que ve de baix i coneix bé els baixos fons. Albert Salvadó hi situa un misteri, ja anunciat al subtítol de l'edició, en una Barcelona que la presentació de l'editorial veu com una perla mediterrània.
Als lavabos d'un institut de secundària hi apareix assassinada una professora jove. L'AELC descriu el centre com un lloc gens idíl·lic, on hi ha de tot, des de gent honesta fins a mafiosos, i a més del culpable i del mòbil s'interessa pel que el crim remou dins de la comunitat escolar.