Andreu Gomila

Qui és Andreu Gomila

El 2020 Andreu Gomila va guanyar el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, segons el palmarès que publica Cugat Mèdia, amb Felanitx (Edicions 62, 2020), el seu cinquè llibre de versos segons l’editorial. Edicions 62 el descriu en dues parts: una llarga evocació de Felanitx, la ciutat dels seus quinze anys, on el poeta torna, diu l’editorial, «per retrobar l’absència», i un seguit de poemes breus. Sis anys més tard, Proa li va publicar La possibilitat (2026), un poemari que, segons l’editorial, neix de preguntes com «Què ens fa humans?» o «De què serveixen els records?» i que es clou amb un poema llarg on la literatura esdevé, entre altres coses, «un espai per experimentar, per equivocar-se, per divagar».

La nota de Grup 62, consultada el 2026, el fa néixer a Palma el 1977 i el defineix com a «escriptor, traductor, gestor cultural i periodista especialitzat en arts escèniques». A més dels dos llibres esmentats, li atribueix altres poemaris, entre els quals Diari de Buenos Aires (2007), Carrer dels dies (2012) i Joia (2023); dos assaigs, Putos himnes generacionals (2015), sobre l’escena musical catalana, i Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca (2019), i tres novel·les: El port. No serà res de mi (2010), Continents (2016) i La mesura de totes les coses (2021). Empúries va presentar Continents com una història cosmopolita de joves que es creuen en ciutats com Barcelona, Londres o Buenos Aires, amb un punt de trama criminal i, segons l’editorial, una atmosfera que «fa pensar en Patrick Modiano i Roberto Bolaño». De La mesura de totes les coses, l’editorial explica que hi ha la vida d’un narrador marcada, etapa per etapa, per cinc dones, de l’Eva a la Paula. Segons la nota, li han traduït poemes a sis llengües, entre les quals el romanès, el serbocroat i l’hongarès.