Ramon Llull i Anselm Turmeda a l'edat mitjana; Marià Aguiló a la Renaixença; Costa i Llobera, Joan Alcover i Maria Antònia Salvà al primer terç del segle XX; i, des de finals dels anys cinquanta, una novel·la marcada pel turisme i pels canvis de l'illa, amb Villalonga, Blai Bonet, Porcel o Carme Riera.
Ramon Llull és, per a l’Enciclopèdia Catalana, «l’autor català més important de totes les èpoques», i és mallorquí. A l’edat mitjana, l’illa dona també Anselm Turmeda, autor del Llibre de bons amonestaments i de la Disputa de l’ase. Més enllà d’aquests dos noms, la mateixa font fa un balanç «més aviat gris» del període, i fins a la Renaixença no hi troba cap obra de primera fila en cap de les tres llengües que s’hi escrivien, el català, el castellà i el llatí.
Si hi ha un gènere que ha canviat de pes, és la novel·la. Fins a la fi dels anys cinquanta, segons l’Enciclopèdia, només se n’havia escrit de tant en tant, amb noms com Salvador Galmés o el mateix Llorenç Villalonga. D’aleshores ençà agafa embranzida, i la font la relaciona amb el turisme, amb la transformació de la Mallorca contemporània i amb inquietuds polítiques i socials noves. Entre els narradors que en destaca hi ha Carme Riera, Baltasar Porcel, Maria Antònia Oliver, Gabriel Janer Manila, Blai Bonet i Villalonga.
Fins llavors havia manat la poesia. La de postguerra va seguir primer el mestratge de Guillem Colom i Miquel Ferrà; més endavant va mirar cap als poetes castellans del 27, la influència dels quals ja s’havia notat en Bartomeu Rosselló-Pòrcel, mort durant la guerra; d’aquesta etapa, l’Enciclopèdia en recorda, entre d’altres, Josep M. Llompart i el mateix Blai Bonet. Abans hi havia hagut el tall de 1936 i 1937, que la font descriu com «un retrocés total de la cultura catalana a Mallorca»: la vida literària no es va reprendre fins al 1941, sota censura o de manera més o menys clandestina.
Al primer terç del segle XX, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, Gabriel Alomar i Antoni M. Alcover són, per a la font, figures importants de tota la literatura catalana. Són els anys de La Nostra Terra, la revista de l’Escola Mallorquina, i de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Abans, quan la Renaixença es va posar en marxa al Principat, «relativament molts» mallorquins es van presentar a jocs florals i van conèixer escriptors d’altres territoris. Per sobre de tots, l’Enciclopèdia hi situa Marià Aguiló, per la seva feina a favor del redreçament de la llengua; Tomàs Aguiló, en canvi, és dels qui van seguir la tradició dialectal i popular sense fer gaire cas dels aires nous. Des del segle XIX, a més, molts escriptors de l’illa han anat a viure a Barcelona, i la font observa que el camí invers l’han fet pocs autors de pes.
Alcover, signant Jordi des Racó, publica les rondalles que li contava la gent de l'illa, en un mallorquí ric en paraules i girs. Per a lectors de qualsevol edat.
El gran recull de Joan Alcover en català: les elegies que va escriure quan va perdre la dona i diversos fills, i «La Balanguera», que ha acabat sent l'himne de Mallorca.
Costa i Llobera adapta els clàssics llatins al català en el llibre que Nova Editorial Moll considera el cim de la seva poesia.
Paisatge i vida del camp mallorquí, de les flors a les festes populars del pla, en versos que recorren sovint a la cançó i al romanç.
La carta interminable d'un capellà sobre els senyors d'una possessió del segle XIX, i una pregunta de fons: fins on podem saber qui ha estat algú.
Quatre veus en un sanatori de tuberculosos expliquen uns fets de la guerra i la postguerra. Blai Bonet la va començar mentre es tractava de tuberculosi.
Un antic porquer compra la finca on havia servit i convida a sopar els senyors arruïnats: el turisme dels anys seixanta capgirant Mallorca.
Una saga familiar ambiciosa: els Vadell d'Andratx des de finals del XVII fins a un temps que encara es fa sentir avui, amb rondalles i papers d'arxiu pel mig.
El 1688, a Ciutat de Mallorca, una part dels conversos lloga un vaixell per anar-se'n a Liorna i practicar la seva fe a la vista, amb la Inquisició vigilant. Novel·la coral feta a partir dels processos reals.
Per començar amb Lònia Guiu, la detectiva de Maria-Antònia Oliver, en una Barcelona que l'AELC qualifica de «viva i actual».
Llibres d'autors d'aquí. Cada dia en surten uns altres.
